5G i dades il·limitades contra els preus baixos

El sector de les telecomunicacions és el més deflacionista de l’economia espanyola, segons Vodafone

Els operadors espanyols de telefonia mòbil suporten des de fa anys una pregunta recurrent: és sostenible, el seu negoci? L’exacerbació de la competència entorn del preu de les dades (tot són dades, fins i tot la veu) és visible en les xifres de portabilitat (el dret que tenen els usuaris de canviar d’operador conservant el número), que el 2019 van arribar al seu zenit, amb 670.000 canvis al setembre. Els consumidors no resisteixen la temptació d’una oferta més barata, que aviat replicarà un altre operador. Andrés Vicente, director general de la unitat de negoci de consum de Vodafone, té una opinió molt clara: “Som el sector més deflacionista de l’economia espanyola”.

No és fútil repreguntar des de quan. “L’equilibri es va trencar quan un nou competidor [es refereix a MasMóvil], que no té un passat per defensar, va aconseguir que un altre [cal entendre Orange] li llogués la seva xarxa a uns costos que li faciliten fixar preus de fins a la meitat dels vigents en aquell moment”.

Les estadístiques de la CNMC indiquen que el segment de baix preu atreu més clients. Ara bé, Vodafone –explica Vicente– és una marca concebuda per competir en valor, no per rebentar els preus. La solució? “Com d’altres operadors, vam optar per crear segones marques, que en el nostre cas és Lowi. Des que tinc aquesta responsabilitat em vaig proposar de separar netament els segments de valor dels de preu; tots dos existeixen a l’oferta de Vodafone, però la nostra estratègia central és afegir més valor a l’oferta de valor”.

Per tant, la filial espanyola de Vodafone ha fet de les dades il·limitades el seu cavall de batalla contra l’abundància d’ofertes de baix preu. “Des de l’abril, quan vam llançar aquestes tarifes, les han contractat 1,7 milions de clients. I no només en creix el nombre, també el consum mitjà de dades, que cadascun ha multiplicat per sis”, assegura en una entrevista amb Diners.

Vicente refuta el cronista quan aquest s’atreveixi a suposar una (presumpta) tendència dels usuaris a conformar-se amb usos mediocres [molt de WhatsApp i vídeos curts, apps amb una vida breu i pocs continguts intensius]. “No, això no coincideix amb el que veig. Gràcies a aquestes tarifes, el consumidor està tenint més opcions i no es preocupa pel límit de dades, comparteix més arxius i està disposat a pagar un plus”.

L’altre pilar estratègic és la posada en servei de la xarxa 5G, amb què Vodafone s’ha anticipat als seus competidors. Vicente promet noves iniciatives: “Ningú no construeix una xarxa nova perquè la gent parli més per telèfon, sinó per muntar casos d’ús que no eren possibles amb les generacions anteriors”. Mentrestant, les dades il·limitades van canviant l’equació: “Trenta mil portabilitats positives netes cada mes no ho vèiem des de feia molt de temps”.

En el fons de la qüestió hi ha una altra discussió, que apareix tangencialment durant la conversa: quin és el nombre idoni de competidors perquè tinguin sentit les inversions que el sector requereix? Perquè, deflacionista o no, és intensiu en capital. Ara que està a punt de convocar-se la segona subhasta de noves reqüències, és a qüestió capital. A més a més, eja possib itat que entri en

a ncin què operador. s sostenible, la competència en est context? Vicente confia ho sigui i que el creixement ornarà amb la inclusi s serveis sobre les xarxe . tant pel nombre de clients, que Espanya és molt elevat, sinó per la seva disposició a consumir molt més i pagar una mica més”.

“Trenta mil portabilitats positives netes cada mes no ho vèiem des de feia molt de temps”

p