Canvi cultural a l’empresa

Com més temps fa que em dedico al món de l’empresa més em convenço de la veracitat de la cèlebre frase de Peter Drucker que diu que “la cultura es menja l’estratègia per esmorzar”. És cert. La cultura pesa més, molt més, que l’estratègia. Ara bé, es pot modificar la cultura d’una organització?

En una taula rodona recent en què vaig participar un dels contertulians defensava que no, que la cultura empresarial era una cosa que s’arrossegava durant tota la vida de l’empresa i que si una cultura que antigament havia funcionat es convertia amb el temps en un llast per al negoci era preferent obrir una nova empresa.

Jo, particularment, no hi estic d’acord. Prenguem com a exemple una cosa molt més complexa i difícil de canviar que la cultura d’una empresa: la cultura de tot un país. A Espanya tenim la mateixa cultura que fa cinquanta anys?

Per respondre, recordem quin és el significat de la paraula cultura. Hi ha moltes definicions, però a mi m’agrada aquesta: “Conjunt de sabers, creences i pautes de conducta d’un grup social, incloent-hi els mitjans materials que utilitzen els seus membres per comunicar-se entre si i resoldre necessitats de tota mena”.

Si atenem aquesta definició, per descomptat que la cultura d’Espanya ha evolucionat. El coneixement, les creences, la manera com ens comportem, els nostres mitjans materials... Doncs bé, si la cultura de tot un país pot canviar, com no ha de poder canviar una cultura empresarial?

Ara bé, un canvi cultural es produeix gràcies a palanques o desencadenants molt concrets. La cultura és una conseqüència, no és una cosa que s’aborda directament. I crec que això és un aspecte que causa molta confusió. Per tant, la pregunta és: què he d’accionar perquè la cultura canviï?

Per descomptat, la resposta serà més o menys adequada en funció del sector, mida i situació. Però hi ha factors universals. La resposta està en la definició. Cal accionar el saber, és a dir, el know-how. S’aconsegueix amb formació; cal modificar creences. S’aconsegueix amb comunicació interna. Cal redirigir conductes. S’aconsegueix amb incentius i desincentius. Cal ajustar els mitjans materials. S’aconsegueix amb inversions o col·laboracions. Cal revisar la comunicació entre membres de l’organització. S’aconsegueix amb processos. I cal resoldre necessitats. S’aconsegueix amb una fixació adequada d’objectius.

Així de simple i així de complex: formació, comunicació interna, incentius, inversions, col·laboradors, processos i objectius. Tot això modifica una cultura.

Ah, me n’oblidava! I amb molta paciència i una mica de temps.

Per a un canvi cultural cal ajustar els mitjans materials; es pot aconseguir amb més inversions i col·laboracions