Protegir les pensions

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, probablement és la persona menys indicada per recuperar la concertació social que hauria de conduir a un nou Estatut dels Treballadors. Quan l’esquerra arriba al poder els sindicats li exigeixen que governi i que no negociï les lleis laborals amb la patronal. De fet, la concertació social sempre ha reeixit amb governs de dretes. Des dels pactes de la Moncloa del 1977 fins a l’Estatut dels Treballadors o el pacte de Toledo per blindar les pensions de la Seguretat Social. Quan el PSOE de Felipe González va intentar reformar el mercat laboral per facilitar la creació d’ocupació, CC.OO. i la UGT sempre li van respondre amb vagues generals contundents.

Aquest no serà el cas. A Pedro Sánchez no li faran cap vaga sindical perquè no adoptarà cap mesura que contrariï els sindicats. Els secretaris generals de CC.OO., Unai Sordo, o d’UGT, Pepe Álvarez, seran, de fet, els autèntics ministres de treball. Allò de convidar a seure a la taula de negociació el president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi, és un pur paperot. Com ha passat sempre des que es va instaurar la democràcia li diran allò de “És a prendre o a donar.”

I, per si algú no ho tingués clar, el Govern progressista d’esquerres És difícil d’entendre la separació de la Seguretat Social del Ministeri de Treball. Tècnicament no s’entén. L’única explicació que es dona als experts és que un pressupost de 164.673 milions com el de la Seguretat Social ha de ser administrat per algú que sàpiga el que té entre mans. Amb les coses importants no s’hi juga.

A Sánchez no li faran una vaga general perquè no governarà contra els sindicats