FIRA GENUÏNS I PRECIOSOS

Els aficionats a les arts primeres tenen una cita a Brussel·les del 22 al 26 de gener amb motiu de l’edició d’hivern de la fira Bruneaf, que reuneix una vintena d’expositors, entre ells els

Fotografia | Galeria Joan Prats

| Balmes, 54. Barcelona | Fins al 28 de març | Preu: de 2.500 a 14.000 euros | Tel.: 93-216-02-84

Chema Madoz (Madrid, 1958) va estudiar Història de l’Art a la Universitat Complutense i al Centre d’Ensenyaments de la Imatge, i va ser el primer fotògraf espanyol viu a qui el Museu Reina Sofia va dedicar una retrospectiva ,el 1999, sota el títol d’Objectes, que reunia treballs dels anys noranta. L’artista, que gaudeix d’un reconeixement internacional excel·lent, ha estat guardonat, entre d’altres, amb el premi Nacional de Fotografia, la Medalla d’Or del Mèrit a les Belles Arts i el premi PhotoEspaña.

Les instantànies d’aquesta mostra, que es podrà visitar fins al 28 de març, estan impreses sobre paper baritat i virades al sulfur. Són fotos en blanc i negre datades entre el 2012 i el 2018, representacions netes i estèticament vinculades al surrealisme perquè fan servir la paradoxa ambigua i una solució plàstica que les dota d’una bellesa antiga incontestable. Aquests objectes de la vida quotidiana s’ofereixen a l’espectador per ser desbrossats de les seves simbòliques i múltiples argumentacions i el conviden a desxifrar les aparents senzilles formes preses sempre amb llum natural. catalans Mercedes i David Serra. Les galeries del Sablon brussel·lès oferiran un increïble assortiment d’art africà, precolombí, asiàtic i australià de diferents grups ètnics. [A la imatge: figura de reliquiari mahongwe, Galeria Didier Claes].

Consciència ecològica

Instal·lació a la galeria Hauser & Wirth, de Londres de l’artista

Subodh Gupta, de clares reminiscències mediambientals

Un tercer factor estaria relacionat amb la crisi climàtica i tot allò relatiu a la protecció del medi ambient, i generaria una nova consciència en la societat que ha condicionat la creació artística i ha qüestionat les maneres com aquesta es formalitzava i produïa. Sens dubte, som als inicis de noves maneres de procedir, però durant aquests anys aquesta indústria també ha pres consciència d’això i res no sembla indicar que hagi de retrocedir. Al contrari: la veurem evolucionar cap a una economia més verda, com serà la supressió d’aquells catàlegs fabulosos de paper amb què les cases de subhastes publiciten les obres.

Un quart factor enllaçaria de manera clara amb què s’ha dit entorn del moviment #MeToo, ja que va ser en l’àmbit cultural on es va forjar la caiguda en desgràcia d’autèntiques patums per assetjament sexual amb relació a l’abús de poder, i que amb tanta virulència va afectar carreres professionals, de la crítica o les fires, que semblaven intocables.

Hi hauria més factors que en aquests anys s’han aguditzat, com ara els desequilibris territorials, la distribució de la riquesa al món o la voluntat d’establir una societat més transparent, però els quatre citats sens dubte han condicionat la consciència de la indústria artística l’última dècada, que, com bé escrivia Jan Dalley al Financial Times, ha volgut reparar algunes conductes que la feien sentir responsable. Mentre es veien com unes potents forces del bé.