Importància del dividend

Després de cinc anys de tipus d’interès negatius per part del BCE, els grans damnificats de la política ultralaxa del Banc Central Europeu són els estalviadors i inversors més conservadors. Obtenir rendibilitat positiva sense assumir riscos s’ha convertit en una quimera. Ni els dipòsits ni la renda fixa “menys arriscada” ja ofereixen cap rendibilitat.

La forta caiguda dels tipus d’interès de la pràctica totalitat dels bons el 2019 ha propiciat un extraordinari comportament dels productes de renda fixa però que difícilment es podrà repetir en aquest exercici. Un bo de l’Estat a deu anys va començar l’any oferint una rendibilitat d’un 1,4% i en va acabar oferint a penes un 0,46%. Aquesta caiguda dels tipus va permetre una revalorització en preu de gairebé un 10%. Tret que els tipus dels bons a deu anys se situessin en negatiu, seria impossible que el bon comportament de la renda fixa es repetís també aquest any.

Les persones que necessiten rendes periòdiques de les seves inversions financeres per complementar els seus ingressos es veuen empeses a assumir més i més riscos. Invertir en borsa amb criteris de rendibilitat per dividend es converteix en una opció per a els que siguin capaços de suportar la volatilitat de renda variable. L’anàlisi de la sostenibilitat del dividend en cadascuna de les empreses és fonamental.

Els últims cinc anys el nivell de l’Ibex 35 ha caigut un 4%, però via dividends ha proporcionat un 21% als inversors. Amb una rendibilitat per dividend actual propera a un 4% per al conjunt de l’Ibex 35, la consideració de la inversió en borsa via carteres per dividend es converteix en una opció sempre que hi hagi la capacitat de suportar els inevitables vaivens de les cotitzacions. Amb tipus negatius, sense risc no hi ha rendibilitat.

EL PITJOR