La Vanguardia (Català) - Diners
La desunió europea del salari mínim
La proposta de la Comissió vol potenciar la seva cara més social, però l’acceptació que té és desigual
Guanyar 2.000 euros a Luxemburg no és el mateix que 260 euros a Bulgària. O potser sí. Perquè aquestes xifres tenen alguna cosa en comú: representen el salari mínim al seu respectiu país. Just quan aquesta mateixa setmana el Govern espanyol ha fet el pas d’elevar el sou mínim a 950 euros mensuals, la Comissió vol obrir el meló per introduir el 2024 un sou mínim comú als estats membres, que se situaria en el 60% del salari mitjà –és a dir, el que està a la meitat del rang de distribució– de cada país. Es tracta d’una mesura que aixeca moltes preguntes.
Per què la UE vol un salari mínim comú?
La primera raó és, òbviament, garantir als treballadors europeus un nivell d’ingressos digne. “L’objectiu de fons és garantir a qui es desplaça a la recerca d’ocupació a Europa que tindrà unes condicions mínimes per poder viure al país”, raona Pablo Simón, professor de Ciències Socials de la Universitat Carlos III de Madrid. D’aquesta manera s’estimula la mobilitat laboral en el si de la Unió. Però, a més, amb aquesta mesura Brussel·les compleix un gest propagandístic important. “Sovint s’ha acusat la UE d’imposar retallades i ajustos, mentre que ara, amb aquesta iniciativa més social, també pretén posar fre a l’auge dels moviments populistes més euroescèptics”, comenta Raymond Torres, director de conjuntura i anàlisi de Funcas, que va treballar a l’Organització, Internacional del Treball (OIT).
Brussel·les té competències per legislar en aquesta matèria?
No explícitament, però s’aferra a l’anomenat pilar social de la UE. En tot cas, la proposta l’hauran d’implementar els estats, que tindran l’última paraula. El salari mínim per si sol no soluciona les diferències de cost de la vida que hi ha entre ciutats d’un mateix país, però en aquest punt podran entrar en joc altres polítiques redistributives de tipus fiscal per reduir les diferències entre territoris.
Hi estan d’acord, els estats?
No hi ha consens. Els nòrdics rebutgen el salari mínim perquè no el necessiten: la negociació col·lectiva ho cobreix tot i ha donat bons resultats. És més, la iniciativa de
De les grans economies de la zona euro, Itàlia és l’única que no té salari mínim. Això es deu a raons històriques: una elevada afiliació als sindicats i una potent negociació col·lectiva, que preveu la retribució mínima per sectors. El Govern de la majoria del Moviment 5 Estrelles ha proposat una retribució mínima de 9 euros bruts l’hora, però el projecte està empantanegat al Senat i no sembla que hagi de veure la llum aviat. Avui hi ha gairebé 900 convenis col·lectius nacionals, però un 22% dels treballadors cobren un sou més baix que aquesta xifra. Al sud, aquest percentatge puja a un 33%.