Guanyar més per impulsar la mobilitat

Europa vol que el salari no sigui inferior al 60% del sou mitjà del país

Brussel·les es veu com una intromissió. Therese Svansström, del sindicat TCO, considera que amb aquest criteri la pròxima vegada que hi hagi una crisi financera, es pot aprofitar l’eina per abaixar els sous.

Quina és la situació actual a Europa? És molt heterogènia. Dels 27 països membres n’hi ha sis que no tenen salari mínim establert (entre els quals Itàlia, Dinamarca i Suècia), i el confien a la negociació col·lectiva. D’altres fan distincions segons la professió (Xipre). Pel que fa als nivells, només sis estats arriben al 60% o més de la renda mitjana (França o Portugal, per exemple). Espanya, després d’aquesta última pujada, arriba a un nivell de poc més d’un 50%. Si es mesuren els salaris mínims en paritat de poder adquisitiu, a Europa hi continua havent diferències enormes entre el sou mínim més baix i el més alt (fins i tot tres vegades més). En canvi, sí que hi ha una tendència comuna a l’alça, ja que l’última dècada el seu import ha augmentat sensiblement en diferents països europeus.

Quines repercussions podria tenir aquesta mesura en l’ocupació?

No hi ha dades concloents. A nivell agregat, cal considerar que amb prou feines un 10% dels treballadors europeus cobren menys del salari mínim, de manera que si hi ha cap impacte, serà relatiu. No només perquè l’augment té lloc en un percentatge de treballadors petit, sinó perquè el pes dels salaris en l’economia està en declivi. En alguns països amb baixa afiliació sindical, on la negociació col·lectiva no és corrent, sí que tindrà efectes més concrets.

Quin impacte tindria en les empreses? Hi ha països, com els dels Balcans, que basen el model productiu en salaris baixos. Per Raymond Torres, “el risc és que alguns països de cost laboral molt barat vegin destruït el seu potencial d’inversió i siguin menys competitius”. Així mateix, el gruix del teixit empresarial europeu el componen les pimes, i aquestes podrien veure un augment dels costos laborals i reduir els seus marges.

Tot i això, segons Pablo Simón, “alhora poden apujar els preus i recarregar el cost en el consumidor. L’augment del salari mínim farà que també augmenti la demanda, ja que hi ha més renda disponible”. Pel professor d’Esade Carlos Obeso,

Franklin Delano Roosevelt va instaurar el salari mínim el 1938. Actualment se situa en 7,25 dòlars l’hora (6,5 euros). Tot i així, el càlcul és més complicat, perquè cada estat es reserva el dret a fixar el seu propi salari mínim, que pot ser superior al que fixi el govern federal (com Massachusetts o Washington) i, a més, les ciutats apliquen la seva pròpia tarifa per adequar-lo al cost de la vida. Com a resultat, a Nova York es poden cobrar 15 dòlars l’hora, i a Seattle, fins a 16. Aquest any diferents estats han aplicat un augment. Com a curiositat, a Califòrnia el salari mínim varia si la firma és una pime o una empresa més gran.

“cal pensar que pagar un salari molt baix, en última instància, no ajuda el desenvolupament, mentre que una pujada de la remuneració comporta una pressió per millorar la productivitat. Quan mantens empreses amb salaris molt baixos mantens empreses poc productives”. A parer seu, l’alça salarial obliga les firmes a treure més rendiment del treballador.

Fixar el llindar en un 60% del sou mitjà és un criteri vàlid?

Per Simón és un criteri raonable per avaluar el cost de la vida, molt més que la cistella de productes, que és un pèl arbitrària i no ofereix la possibilitat de comparar realment les variables. Segons Torres, “el salari mínim europeu és una necessitat en un moment de digitalitzar l’economia, ja que en el mercat laboral els drets d’alguns col·lectius no es respecten”.

La proposta

Té possibilitats de prosperar?

“El més important és que aquesta mesura sigui consensuada i la implementació tingui lloc gradualment”, afirma Torres. “Preveig que es farà molt llarg i que hi haurà moltes excepcions”, pronostica Pablo Simón. A Europa les coses s’han fet sempre així.