Finançament per descarbonitzar

Qui finançarà les inversions per descarbonitzar Europa? Primer, el BEI (Banc Europeu d’Inversions), creat el 1957 per finançar grans infraestructures. Va ser el primer banc públic de la UE que va finançar la petroquímica de Tarragona, una planta d’incineració de residus altament tòxics, no gaire lluny d’on va tenir lloc la tràgica explosió del dia 14. Un grup d’empreses va construir a Constantí la incineradora que va evitar que aquests residus contaminessin el Tarragonès i travessessin per ferrocarril subterrani la ciutat de Barcelona. Al cap de més de 25 anys va finançar a Espanya projectes per a energies netes i altres que van contribuir a descarbonitzar la indústria espanyola, cosa que ha suposat préstecs per sobre dels 100.000 milions d’euros. Els acords de París i el de Xile-Madrid a la COP25 multiplicaran aquests valors.

Els fons del BEI no són il·limitats, però han tingut molt d’èxit i han emès “bons verds” que compren fons d’inversions i companyies d’assegurances: rendeixen menys que els de més risc, però la seva capacitat de finançament augmentarà perquè els nous que emeti els comprarà el BCE, segons la presidenta del BCE, Christine Lagarde.

Catalunya té més de 900 municipis, i probablement gairebé la meitat podrien entrar en el grup de “la Catalunya buidada”, perquè perden població; no tenen serveis sanitaris; tanquen les escoles per falta de nens; els malalts crònics no es poden desplaçar als hospitals, i els joves busquen feina als centres industrials. El BEI podria finançar projectes per a l’entorn d’aquests municipis, i generar energia neta per transmetre a la xarxa elèctrica i crear nous llocs de treball que podrien repoblar les terres abandonades. Dues companyies elèctriques han anunciat un gran camp d’energia fotovoltaica a Extremadura i un altre a Andalusia. Cada un pot tenir una potència instal·lada equivalent a una central nuclear de Vandellós. El BEI també finança grans residències on s’aconsegueix un baix consum d’energia i que es deixin d’emetre gasos contaminants.

Fins aquí la part positiva. Però arrosseguem les conseqüències del govern Rajoy, que va cancel·lar els subsidis que havien creat milers d’instal·lacions d’energies renovables. Un decret del novembre del 2019 va oferir pagar un 7,39% als inversors que havien presentat centenars de plets perquè renunciessin als processos judicials. Fins aleshores el govern central havia perdut deu laudes internacionals i encara queden molts processos pendents, valorats en milions d’euros. El nou Executiu de coalició ha de compensar els que van ser defraudats amb promeses. L’Espanya buidada també es podria beneficiar d’aquests fons i deixar de ser la Lapònia del Sud.