EXPOSICIONS MÉS D’UN SEGLE DESPRÉS

Sala Parés | Barcelona | Tel.: 93-31870-20| Petritxol, 5| Preus: de 2.000 a 260.000 euros

La mostra, titulada Salons a Can Parés, comissariada per Sergio Fuentes Milá, desenvolupa un relat cronològic que té com a fil conductor les Exposicions Extraordinàries de Belles Arts celebrades a la galeria Parés des del 1884 fins al 1901, i els tres Salons de Tardor celebrats a l’inici de l’etapa Maragall (19261927 i 1928). S’hi presenten obres provinents de col·leccions privades i inèdites, majoritàriament, d’artistes de primer nivell de finals del segle XIX i del primer terç del segle XX que van estar vinculats, durant alguna de les seves etapes creatives, a la Parés, i hi destaquen noms emblemàtics com ara Martí Alsina, Antoni Caba, Modest Urgell, Josep Cusachs, Joaquim Mir, Isidre Nonell, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Torres-García i Manolo Hugué. Entre el mig centenar de treballs exposats destaquen de manera determinant dos paisatges de Joaquim Mir, de singular qualitat l’epigrafiat Cueva de Mallorca i algunes pintures de Ramon Casas, amb un notable retrat de la cordovesa Julia Peraire. La cargolada de Rusiñol és una altra de les peces majors de l’exhibició, amb Mujeres del pueblo, de TorresGarcía, una composició arquitecturizada que avança el constructivisme del creador uruguaià. Aquestes exposicions no tenien jurats ni premis i s’inspiraven en els salons parisencs.

Al món de les galeries li falta una autoritat central que reguli el sector

Un món de nodes i connexions a la potent instal·lació que Tomás

Saraceno va presentar a la Fiac de París del 2017

una estructura de governança que, igual que en altres professions, en pugui condicionar el funcionament. Aquesta mancança impedeix aspectes concrets, com ara els codis de bones pràctiques, la transparència del sector, un funcionament més equitatiu o respectuós amb el medi ambient. Si bé hi ha sintonia en la base de la professió, la falta d’acords amb aquestes noves realitats que ostenten el poder real impedeix la seva implementació.

Si aquests dies al Fòrum Econòmic de Davos s’aborda la desigualtat com a gran problema i el capitalisme sostenible com a oportunitat, em pregunto quant de temps li falta a aquesta professió per articular-se i crear una estructura democràtica global amb l’auctoritas necessària per regular les seves pràctiques en favor d’un mercat més equitatiu, just i sostenible. Les noves generacions ens ho agrairien.