El Brasil es pot tornar a enlairar?

El superministre del president Jair Bolsonaro, Paulo Guedes, considera que només la reducció radical de l’Estat en l’economia pot evitar una altra “dècada perduda”

Mentre Paulo Guedes, el superministre d’Economia del Brasil, tornava del Fòrum Econòmic Mundial de Davos la setmana passada, on havia promocionat el seu programa de liberalització, privatització i obertura de l’economia, a Brasília l’Administració del president Jair Bolsonaro va donar l’últim vistiplau a la venda d’una de les joies de la tecnologia nacional brasilera.

La multinacional aeronàutica Embraer, que dissenya avions en què tots viatgem sense adonarnos-en, serà partida en dos i la divisió comercial absorbida per la gegant nord-americana Boeing. La venda es considera inevitable a causa de la concentració del sector aeri. Ara bé, l’absorció d’un dels pocs exemples de la industrialització brasilera en un sector de tecnologia punta –una empresa estatal privatitzada el 1994 però amb un golden share, drets especials del sector públic–, no deixa de ser simbòlica.

Amb Bolsonaro a la presidència, el Brasil s’ha acostat a Washington com mai en la història, tant en l’àmbit geopolític com en l’econòmic. Guedes es vol vendre gairebé tots els actius estatals, a més d’obrir la tancada economia brasilera al mercat global amb un afany liberalitzador sense precedents.

Fa deu anys el Brasil encara era l’exemple més citat, després de la Xina, de l’èxit de les economies emergents dirigides per l’Estat.

En molts sectors, l’activitat econòmica es veia impulsada per la inversió estatal, amb una economia força protegida i enormes bancs públics com BNDES, que finançava i prenia participacions estratègiques en empreses nacionals, com ara Embraer, o les grans exportadores de matèries primeres, com la minera Vale o la càrnia JBS.

El model va ser elogiat. Havia aconseguit generar més de deu anys de creixement sostingut i la incorporació de 30 milions de pobres a l’ocupació formal, i el seu consum impulsava l’economia i la inversió pública.

Però això ja és un record llunyà. Després de la caiguda del poder del Partit dels Treballadors, la recessió més profunda de la història i la victòria de l’exmilitar d’ultradreta Jair Bolsonaro a les eleccions de l’octubre del 2018, tot s’ha capgirat. Guedes, un multimilionari gestor de fons d’inversió que es va formar a la Universitat de Chicago, defensa una disminució radical del paper de l’Estat en l’economia brasilera.

El ministre ja ha aconseguit el suport al Congrés brasiler a una reforma de les pensions i del mercat de treball. Pretén canviar la constitució per permetre l’acomiadament i les retallades de salaris dels funcionaris públics, com també reduir la càrrega tributària. (El Brasil gasta un 80% del pressupost en salaris i pensions de funcionaris públics, davant una mitjana mundial d’un 60%).

A Davos el ministre va presentar un paquet de privatitzacions de 17 empreses públiques, encapçalada pel gegantí hòlding elèctric Eletrobras. Se subhastaran a un bon preu. El real, la divisa brasilera, es troba en mínims. Als anys de l’anterior president Lula da Silva va arribar a una cotització d’1,5 per dòlar; ara està en 4,2.

Al nou Brasil l’Estat ja no es considera una força vertebradora, sinó un monstre corrupte, “trencat, ineficient, incapaç de produir un grau mínim d’oportunitat per fer baixar la desigualtat”, segons va denunciar l’expresident multimilionari del banc central Armínio Fraga, amb una fortuna, igual com la de Guedes, que es va gestar en el sector financer .

Guedes va ser aplaudit a Davos. Té el suport dels mercats després d’un augment d’un 40% a la borsa de São Paulo des que Bolsonaro va guanyar les eleccions, l’octubre del 2018. Els tipus d’interès del banc central han caigut en picat d’un 15% a un 4,5% des del 2017. “El mercat admira l’enfocament liberal i reformista de Guedes,