Amb el temps, totes les feines seran obsoletes

LinkedIn opina que les habilitats ‘toves’ seran una reassegurança per a les competències tècniques

Entre totes les xarxes socials, LinkedIn és l’única en què un alt nombre d’usuaris paguen 30 dòlars al mes per disposar de certes funcions rellevants. Aquesta va ser una de les raons per les quals el 2016 Microsoft es va animar a pagar 26.200 milions de dòlars per comprar una empresa que l’any abans havia facturat 2.990 milions i tenia 467 milions d’usuaris.

Tres anys més tard, el 2019, LinkedIn ha aportat a la seva matriu 6.754 milions d’ingressos i el nombre d’usuaris ha pujat fins als 630 milions (12 milions a Espanya). L’interès de Microsoft va ser tan gran que –potser un cop apresa la lliçó de Skype– va optar per no integrar-la en la seva estructura, respectar la seva organització i mantenir Jeff Weiner com a president en la nova etapa.

Bé per Weriner, però què és LinkedIn? Els seus directius insisteixen a dissuadir la creença general que és un lloc d’ocupació, malgrat que és un vehicle de reclutament per als agents especialitzats. Cada any a les seves pàgines es publiquen 20 milions d’ofertes d’ocupació. Els membres d’aquesta xarxa són professionals a qui LinkedIn proporciona visibilitat. Uns busquen feina, esclar, o potser esperen una oportunitat de canviar el que tenen; d’altres només busquen notorietat, compartir coses o estarne al cas. L’important és que, per la seva extensió, moltes empreses rastregen contínuament la xarxa.

Una de les utilitats “no monetitzables” de LinkedIn està en el flux de dades que generen els seus usuaris. Degudament analitzades, respectant sempre la privacitat de la informació, aquest cabal és un baròmetre sobre el mercat d’ocupació en certs sectors, particularment el de les TI. Amb aquesta premissa, periòdicament la companyia elabora informes d’interès públic en cooperació amb organismes com el Banc Mundial o ens nacionals i locals. El mes passat va publicar la desena edició del seu Global Talent Report sobre el reclutament de professionals.

Diners ha tingut l’ocasió de conversar amb l’economista principal de LinkedIn, Guy Berger, sobre les últimes tendències. D’entrada, va posar l’accent en l’existència de tres conjunts d’habilitats. “Suposo que hauria de començar per les competències digitals d’alt nivell”. Tenen demanda assegurada per molts anys –va dir–, però això no vol dir que siguin immutables, al contrari: “No soc dels que creuen que la tecnologia es menjarà tots els llocs de treball, però és incontestable que en algun moment, em temo que amb freqüència, la majoria de les feines seran víctimes de l’obsolescència”.

Un fet a què el mateix Berger va afegir que “cap tecnologia no serà capaç d’automatitzar allò que ens fa singulars com a humans, el que solem anomenar soft skills [habilitats toves], com ara la capacitat d’adaptació, la nostra intuïció sobre com cal gestionar el temps, el do de parlar en públic; coses així que poden ser determinants”.

Segons Berger, la seva professió d’economista li permet aprofundir en tot un ventall de tendències. “Perquè, personalment, m’interessen més les tendències que una foto fixa; una estadística val si permet comprendre l’inusual, allò que indica cap a on va l’evolució de l’ocupació”.

Les qualitats que prevalen entre els membres de LinkedIn en l’àrea d’influència de Barcelona són, segons un estudi: un ampli rang de competències digitals, el domini de llengües estrangeres, la gestió de projectes i la familiaritat amb els mitjans socials.

Els recents incendis a Austràlia ens recorden que l’aigua és un bé cada vegada més escàs. A la Terra, un 97,2% és salada i només el percentatge restant és dolça. I en l’actualitat uns 4.500 milions de persones encara no tenen accés a serveis de sanejament gestionats de manera segura.

Les pròximes dècades, segons un informe del banc Crédit Suisse, la situació anirà a pitjor. Per tres raons. La població creixerà. Cap al 2050 es consumiran 5,3 bilions de metres cúbics, un augment respecte els 3,7 bilions actuals. La urbanització s’intensificarà per efecte de la migració de la perifèria. I les ciutats necessiten aigua: a les urbs, dos terços del consum es destinen a l’ús residencial.

Així mateix, les classes mitjanes augmentaran les seves files: les economies emergents començaran a incrementar la ingesta de calories i la despesa en productes de consum, i totes dues categories necessiten aigua. Uns exemples: una tona de boví necessita 15.000 litres; la fabricació d’uns texans, 7.000, mentre que un parell de sabates de pell, 15.000.

A aquests motius cal afegir-ne un quart: l’emergència climàtica. D’una banda, la sequera i el nivell de les temperatures. De l’altra, els esdeveniments extrems, com tempestes i huracans, que causen una erosió del terreny. El Banc Mundial estima que en algunes regions, com ara l’Orient Mitjà i Àsia, el 2050 el cost de l’escassetat d’aigua pot arribar fins a un 6% del seu PIB. Si no s’actua hi ha uns 1.600 milions de persones que es poden trobar en una situació de risc els pròxims 30 anys. No és descartable que s’arribin a desencadenar autèntiques guerres en nom de l’aigua, a més de migracions massives, alerta Crédit Suisse.

L’entitat creu que hi ha oportunitats per al sector privat per invertir en aquest àmbit, atès que, cap al 2030, entre la demanda i l’oferta d’aigua hi pot haver un desajustament d’un 40%. La consultora McKinsey estima que el mercat de les infraestructures i millores en la gestió de l’aigua ascendirà a 6,8 bilions d’euros, però l’OCDE puja la factura fins a més de 13 bilions.

Cal tenir en compte algunes variables: un 69% del consum actual d’aigua es destina a l’agricultura, mentre que un 19% va a la indústria i un 12% a les llars. L’increment més gran durant les pròximes dècades serà el consum industrial, un 120% més pels volts del 2050. Per això cal apostar per un model productiu més sostenible.

Els estudis d’aquesta xarxa social són una referència, ja que tenen 630 milions d’usuaris

El que ens fa humans, com ara la capacitat d’adaptació, continuarà sent un factor clau

.

HANDOUT / AFP