El Brexit, una nova etapa per a Europa

Després de tres anys i mig d’incertesa, el lapse de temps transcorregut des de la celebració del fatídic referèndum sobre el Brexit, divendres es materialitzava la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. La segona potència europea i sisena mundial ens deixa, i minva les estadístiques d’una Unió que, en el seu màxim apogeu, ha arribat a acollir més de 500 milions d’habitants al seu si i ha generat un PIB nominal proper als 19 bilions d’euros.

Malgrat el fiasco que ha suposat, en l’àmbit econòmic i emocional, la sortida d’un membre tan significatiu, la resposta de la UE durant el procés ha estat molt positiva. Aquests mesos els britànics s’han trobat amb la unitat i fermesa dels països membres, que exigien al Regne Unit complir els compromisos financers adquirits, a més de respectar els drets dels ciutadans comunitaris en territori britànic.

A partir d’aquest moment la Unió Europea s’endinsa en terreny desconegut, en una mena d’arenes movedisses on les incògnites es compten per passos i el seu grau de dificultat es mesura per la necessitat de travessar un fang més o menys profund.

A curt termini som optimistes i pensem que el llot serà fàcil d’esquivar per a Europa. No passem per alt que les negociacions entre el Regne Unit i la UE de cara a tancar la futura relació comercial seran dures, amb temes tan difícils com l’accés de la flota pesquera comunitària a les aigües britàniques del mar del Nord. Ni tan sols descartem que les negociacions s’allarguin més enllà d’aquest any, la data acordada per tancar l’acord.

Ara bé, en la nostra lògica positiva hi pesen dos aspectes. El primer és el fet que la UE és el soci comercial més important del Regne Unit, i totalitza un 45% de les exportacions i un 53% de les importacions del país el 2018. El segon és la idiosincràsia britànica, amb una visió pragmàtica i mercantilista aplicada durant els seus 47 anys de pertinença al club. Això ens permet aventurar el seu desig de continuar en bons termes amb el bloc comercial més gran del món.

A mitjà i llarg termini la visió és diferent, el llot relliscós i el terreny, a estones, escarpat. Tot començarà al maig amb la convocatòria d’una conferència sobre el futur d’Europa, amb possible extensió fins a l’any 2022 del període de consultes entorn de les possibles reformes per fer. Amb tot, la primera “hora de la veritat” arribaria amb els pressuposats comunitaris 2021-2027, ja sense el Regne Unit i dels quals les negociacions preliminars han provocat desacords. D’altra banda, el joc de reequilibri de forces entre països i blocs guanyarà punts i serà clau per al camí que cal seguir, tenint en compte el relleu de Merkel a Alemanya i les presidencials franceses, els dos esdeveniments, altre cop, el 2022.

Les recents crisis financera i migratòria, i sobretot la primera escissió en la història de la Unió Europea, obliga els socis a replantejar-se els elements fundacionals i mirar cap endavant en la seva redefinició del projecte comunitari, clau per a la supervivència de la Unió. Igual com a les empreses familiars el relleu generacional moltes vegades marca la sort de la companyia –èxit renovat o agonia fins a desaparèixer–, la sortida del país germà britànic constitueix el toc d’atenció més important fins a la data dins la família comunitària.