La Vanguardia (Català) - Diners
Adeu, Brexit
Capitán Swing Madrid, 2019 216 p. | Paper, 18,75 €
Com una gran nació s’ha acabat autolesionant voluntàriament? És la pregunta que obre Un fracaso heroico, el nou llibre de l’assagista irlandès Fintan O’Toole, que té un subtítol explícit: El Brexit y la política del dolor. Un llibre que dissecciona “l’estranya sensació d’opressió imaginària que es troba darrere de la separació”. Una sensació que, lamenta, no és només patrimoni de la dreta reaccionària, però que hi ha nascut. I que s’ha vehiculat a través de l’autocompassió. “De totes les emocions agradables, l’autocompassió és la que més ens porta a voler estar sols. Atès que ningú més no la pot compartir, val més assaborir-la en solitud”, assenyala. I diu que “el Brexit té sentit en una nació que sent pena de si mateixa”.
No només això: l’autocompassió combina el sentiment de greuge amb una superioritat implícita, i això explica les idees impossibles de combinar que mouen el Brexit: un nacionalisme amb fantasies d’un imperi 2.0, un imperi comercial mercantilista global reconstituït en què les velles colònies britàniques es reconnectaran amb la mare pàtria i, alhora, una revolta contra una opressió intolerable.
D’on sorgeixen aquestes fantasies? O’Toole repassa les expectatives frustrades d’una nació que, després de ser decisiva en la Segona Guerra, va perdre l’imperi i vorejava la fallida mentre les antigues potències de l’Eix exhibien el seu miracle econòmic. Després, diu, l’Anglaterra obertament racista dels seixanta i els setanta que veia els negres com a origen dels mals del país els va substituir, quan ja no era políticament correcte, per la UE. Això afegit a l’erosió de l’Estat del benestar amb Thatcher i la sensació que el futur seria pitjor, va portar el país a mirar ja només al passat. I a sentir-se com una de les seves excolònies.
Per l’autor, els partidaris del Brexit preferien que es portés a terme encara que empitjorés l’economia o trenqués el país, perquè s’hi amagava una greu crisi de pertinença, l’enfonsament d’una comunitat imaginada. Paradoxalment, conclou, el procés del Brexit l’ha fet sortir a la llum: les profundes desigualtats econòmiques regionals, la divergència generacional, Escòcia i Irlanda del Nord, la caiguda de l’Estat del benestar, l’austeritat que esclafa els pobres i, a més, una classe governant bufonesca.
A parer d’O’Toole, Anglaterra patia una greu crisi de pertinença, però no alaUE