Llistes d’espera

En alguns moments de la trajectòria d’un artista hi poden haver tensions en el mercat entre una oferta escassa i una demanda molt superior de la seva obra. Com que majoritàriament es tracta de peces úniques, no produïbles en sèrie, aquesta sobredemanda és una de les bases per a l’increment de preus en aquesta indústria. Ara bé, els bons galeristes ajuden els artistes a construir carreres a llarg termini, a posicionar-los, més enllà d’aprofitar-se d’aquestes tensions puntuals del mercat.

Circulen molts rumors sobre com actuen les galeries quan es donen aquestes circumstàncies i no sempre són ben enteses per compradors o col·leccionistes. Es parla de llargues llistes d’espera, sovint poc creïbles, organitzades segons misterioses prioritats que fan que uns passin al davant d’altres en la possibilitat d’adquirir obres. Indubtablement, costa d’entendre que la feina d’un artista estigui disponible i tot i això no ens el vulguin vendre.

Tanmateix, les pràctiques dels galeristes davant aquestes tensions són força assenyades i uniformes en la professió. No apliquen algoritmes sofisticats en què puguis actuar per manipular-los, sinó que és un procés més artesanal. Ells han de vigilar molt bé a qui venen les obres, ja que per damunt de tot hi ha la protecció dels interessos dels artistes, i es prioritza, d’una banda, la venda a museus o institucions, que les conservaran i les faran accessibles al públic i a les generacions venidores recontextualitzant-les en cada moment; i ,de l’altra, als grans col·leccionistes, atès que exerceixen un efecte de validació i avui sabem que moltes d’aquestes col·leccions acaben donades a museus o fundacions. El que sí que han de vigilar molt bé és a no ser enganyats per col·leccionistes especuladors que el que volen és revendreles immediatament a un preu superior, un fet davant el qual es creen les anomenades “llistes negres”, de què parlarem la setmana que ve.