L’essència continua intacta, amb més control dels comptes

Collell, amb botigues de roba i complements, manté l’aposta per les marques locals i sostenibles

L’impacte de la Covid-19 continua marcant el dia a dia als comerços a peu de carrer. Amb el tancament total i sense clients, les finances van arribar a estar al límit. Collell, amb dues botigues de roba i regals i complements a Horta, ho sap prou bé. Formava part d’un programa de suport de Barcelona Activa des de l’any passat, després de notar una caiguda en les vendes, i ara s’ha enfocat “cap a accions per mantenirnos i superar la crisi”, explica Lola Rodríguez, la propietària.

Exemple de botiga de barri i amb més de tres dècades de vida, tallar l’hemorràgia de les vendes i finances era el més urgent. Administrar bé el que es tenia a mà. “Malgrat que la botiga era rendible, sempre anava malament de tresoreria en algun moment”, apunta Rodríguez.

I, amb el cop de la pandèmia, va anar a més: “Amb zero ingressos, calia fer front igualment a les despeses i les factures”.

Collell, que mantindrà l’aposta per les marques locals i les col·leccions sostenibles, va traçar un pla d’acció amb el suport de dos mentors, un d’especialitzat en economia. D’una banda, millorant en les negociacions amb proveïdors, en la gestió de compres –“Com més vens, més compres”, assenyala, i el que es ven en temporada es compra amb força antelació– i en les despeses fixes. De l’altra, amb actuacions per mantenir la clientela “al dia” en el pitjor tram de la crisi. “Durant el confinament vam treballar molt. Hem fet un pla de màrqueting per a Instagram, Facebook i amb newsletter pròpia”.

També, com moltes altres botigues i marques, mirant a la botiga en línia, amb un web “que serveix cada cop més d’aparador, perquè la clientela vegi què hi ha, s’acosti a la botiga”. I, quan hem aixecat la persiana, ha donat resultat. “Quan hem reobert, ha anat bé... Hi està havent vendes”. En definitiva, una gestió més professionalitzada que ha tret “l’angoixa” i ha mostrat que “no s’acabava el món si no pagava un rebut”. Així ha aconseguit sobreviure a tot: sense ajuts ni facilitats en el lloguer, amb retard en el cessament d’activitat, la quota d’autònoms...

De cara al que ve, diu que té més tranquil·litat, en part després de sol·licitar un crèdit amb aval estatal per apuntalar la liquiditat. Malgrat tot, creu que l’hivern “serà molt dur” i no s’ha passat la crisi. Entre les dues botigues, que atenen ella i el seu home, preveuen una caiguda d’un 30% en els ingressos “per molt bé que vagi” la resta de l’any. Però sempre hi ha esperança: “Quan vam muntar la botiga –als noranta estava centrada en producte ecològic–, no ens pensàvem pas que duraria tant i que es convertiria en el nostre mitjà de vida”, confessa.

Durant la crisi s’ha redoblat l’esforç per mantenir els clients informats