La nàutica ressorgeix

Després de la caiguda històrica de les matriculacions, el sector intenta salvar la temporada amb el lloguer

En el cas de la nàutica, no és redundant dir que el mercat s’ha enfonsat per culpa del coronavirus. Les matriculacions d’embarcacions noves a Espanya (unes 1.400) registren una caiguda acumulada d’un 43% fins al maig, amb un retrocés d’un 54% només el mes passat. Així doncs, és com si el sector hagués retrocedit deu anys, quan la crisi financera anterior va paralitzar el sector durant anys.

Al desastre econòmic s’hi afegeix la mala sort del calendari, perquè la pandèmia va arribar al punt àlgid a l’abril, que és quan es registra el gruix de les compres de cara a la temporada d’estiu. D’aquesta manera, “tot el que s’ha perdut aquest any difícilment es podrà recuperar la resta de l’any”, admet Carlos Sanlorenzo, secretari general d’Anen, l’associació que agrupa les empreses del sector.

Fins aquí les males notícies. No només per a les drassanes, sinó també per a totes les activitats relacionades que viuen dels vaixells nous, com els serveis de manteniment, per exemple.

Tot i això, hi ha uns febles motius d’esperança no tant del negoci de la compravenda com del consum, en sentit ampli de la nàutica, en particular del xàrter o lloguers d’embarcacions, que a Espanya ja representen gairebé un terç de les compres. En aquest cas –sembla paradoxal–, la Covid-19 fins i tot pot ser una ajuda.

Si la crisi econòmica del coronavirus ha portat a ajornar o a cancel·lar la compra de les embarcacions –perquè és una despesa que comporta una altra despesa, relacionada amb el manteniment–, en canvi, el gaudi d’un creuer sí que surt avantatjat de la conjuntura sanitària actual, ja que es ven com una fórmula que permet evitar aglomeracions, ser a l’aire lliure, envoltat de persones properes i en contacte amb la natura. “Està emergint un públic nou, que descobreix la nàutica per primera vegada i una manera diferent d’estiuejar”, afirma Sanlorenzo.

Una de les esperances que nodreix la nàutica, especialment a Espanya, és que la temporada s’allargui més enllà de l’estiu, una vegada que els temors de la Covid19 es vagin dissipant. “La pandèmia no ha fet altra cosa que accelerar una tendència que va començar fa anys, que és la transició de la propietat a l’ús”, explica Toni Tió, president de Barcelona Clúster Nàutic. “És com el teletreball: és un fenomen que ha vingut per quedar-se”, assegura.

“El mercat ha fet un gir de 180 graus”, diu Rodolfo Küstermann, director de màrqueting de la plataforma de lloguer Nautal. “Inicialment s’oferien vaixells amb descomptes d’entre un 30% i un 40%; ara han baixat a un 15%. En algunes destinacions com Eivissa ja hi ha molta demanda”, assegura. Després de l’empenta de l’estiu, la xifra de negoci acabarà a prop de la de l’any passat.

El xàrter de les embarcacions d’esbarjo ha canviat amb la pandèmia: diverses societats a les Balears han optat per obrir una base a la costa catalana, perquè els clients puguin embarcar sense agafar avions. Mentre que gairebé la meitat de la clientela acostumava a procedir de l’estranger, aquest estiu els espanyols han copat la gran majoria de les reserves.

Un altre discurs és el que es refereix a les grans eslores. Una ciutat com Barcelona es considera un punt de referència en aquest sector, ja que és un port base de la Mediterrània per a aquest tipus d’embarcacions.

En aquest cas, sí que la pandèmia ha suposat un impacte notable, perquè es van cancel·lar les dues fires principals d’aquest sector (ajornades fins a l’any que ve), es van haver de confinar uns 300 tripulants a les instal·lacions portuàries i moltes de les grans embarcacions que a la primavera solen sortir del Carib cap al Mediterrani per amarrar a Barcelona no van creuar l’Atlàntic.

“Dels 100 vaixells més grans del món, un 60% eren a les Amèriques abans de la pandèmia, i al juny un 45% encara hi eren”, diu Ignacio Erroz, director general de Marina Port Vell. La Covid-19 va congelar diversos locals i serveis annexos que gaudeixen d’aquestes embarcacions. Ara, després d’un rígid protocol, tot està a punt per a l’arrencada de la temporada. “Barcelona ha mantingut intacta la seva reputació”, assegura Erroz. Perquè la nàutica ressorgeixi.

Les vendes han caigut fins a un 60%, però els xàrter sostenen el negoci de la indústria

La fiscalitat dels vaixells a Espanya és la més alta d’Europa

“Espanya és una potència nàutica a la Mediterrània, per la seva posició i perquè és una destinació segura, assequible i accessible. Però suporta la càrrega fiscal més important d’Europa sobre les embarcacions”, recorda Carlos Sanlorenzo, d’Anen. És una de les antigues reivindicacions del sector, que lluita per eliminar el 12% sobre el valor de l’embarcació, a què també cal afegir l’IVA (d’un 21%). Aquesta mesura a la pràctica ha enfonsat la producció a les drassanes espanyoles, sobretot en les eslores d’entre 8 i 12 metres.

Com a argument, la indústria posa l’exemple d’altres activitats turístiques, com els càmpings, que es beneficien d’IVA reduït, i sosté que una càrrega fiscal més baixa podria elevar la recaptació. Un dels exemples més clars és el dels xàrter de més de 15 metres: si aquestes embarcacions es destinen al lloguer, ja no paguen impost de matriculació. Això ha ajudat l’arribada de vaixells de grans eslores a Espanya, en particular a Barcelona, cosa que ha generat un impacte econòmic. En particular la indústria del refit (remodelació) dels iots a les instal·lacions d’MB92 ha dinamitzat el sector.

S’ha de tenir en compte que cada any el propietari d’un vaixell es gasta el 10% del valor de l’embarcació en manteniment, uns diners que poden acabar en l’ecosistema de les ciutats portuàries creant un motor econòmic nou. En particular, el xàrter de grans iots, segons fonts del sector, deixa un 17% del valor del vaixell als sectors relacionats amb l’entorn nàutic, un percentatge superior al del mateix impost, en canvi destinat a les arques públiques.

ARCHIVO