EXPOSICIÓ PINTURA FUSIÓ

Galeria 6más1, Madrid |

Fins al 15 de juliol |

Preus: de 900 a 15.000 euros | Tel.: 630-59-28-28

Valor, humor, candor, sabor, ardor... Cal tenir de tot això, i flor, per embastar una proposta com la de Falagán i sortir-ne indemne, reforçat, il·luminat, sobrat. El que fa l’autor és fusionar elements populatxers i cultes; intervé les famoses teles de cérvols dels mercats ambulants, els adossa teles, fragments de pintures, taules... i en resulta un collage.

L’art està determinat per l’entitat que exhibeix, mai aliena a l’atreviment. Hi ha artistes agosarats que acaben sent numereros, carregosos o reaccionaris. Però la gosadia de Falagán té gràcia, àngel, és una troballa que fa del kitsch, imbricant-lo en l’ètnic o costumista, un producte que podria ser ranci però que és nou, fresc, lúdic, espurnejant.

L’any passat la Fundació Ankaria li va becar un viatge al Senegal i allà va continuar enformant el seu llenguatge utilitzant peces d’aquí i fusionant elements de la cultura popular d’aquell país: teles, rètols, senyals, pintures d’artesans locals. Com ara Best coif, 2019, dos rètols de perruqueries de Dakar, teles senegaleses, llistons, marcs i pintura plàstica (86x167 cm, 4.400 euros, reproduït).

Julio Falagán (Valladolid, 1979). llicenciat per la Universitat de Salamanca, ha gaudit de beques de prestigi i ha fet nombroses col·lectives i individuals en capitals d’Europa i els EUA, està en possessió de premis com el Nacional de Pintura Pancho Cossío, Premi AMCA en Estampa 2004 o Arte Joven Castella i Lleó.

La mostra es titula Danka danka (A poc a poc), però més que el títol importa la icona irònica, crítica, atrevida, provocadora i brillant de Falagán. ‘Ocre amb cinc entallats’

Aquest quadre d’Antoni Tàpies és una de les obres que se subhastaran en benefici de les fundacions Suñol i Glòria Soler

de les seves obres més emblemàtiques a la subhasta ONE de Christie’s de Londres el 10 de juliol. Difícilment les adquirirà un col·leccionista català, i desgraciadament se’ns n’aniran. Parlem de nou obres de primer nivell, com un important Calder del 1971, que sortirà per uns tres milions de lliures; una sensacional arpillera de Millares que, amb un preu de sortida per sota del milió, pot ser rècord de l’artista; un Tàpies del 1964; un Arp, o un Saura. Sorprèn que els que gestionen la venda no tinguessin la sensibilitat d’oferir-les a les institucions. Tant Ajuntament de Barcelona com Generalitat m’han confirmat que no tenien cap notícia de la subhasta. Ja va passar el mateix amb la col·lecció privada de Tàpies. El 2017 la família va vendre també a Londres set imponents obres, i tampoc no va donar la possibilitat que es quedessin aquí.

Les finalitats benèfiques de la venda de la col·lecció Suñol poden ser molt lloables, però, si perdem part del nostre patrimoni artístic, ens fem un flac favor com a societat.

És una hecatombe que la col·lecció Suñol se subhasti a Christie’s