La Vanguardia (Català) - Diners
El futur del capitalisme
L’ascens del capitalisme autoritari xinès competeix amb un capitalisme liberal que trenca el contracte social
Per primera vegada a la història tot el planeta funciona segons els mateixos principis econòmics: els del capitalisme, que en el passat sempre havien coexistit amb altres formes d’organització de la producció: la caça, l’esclavitud, la servitud o la producció de mercaderies per petits artesans o agricultors. Es tracta d’un capitalisme que facilita a escala internacional l’intercanvi de mercaderies i el moviment de capitals i de mà d’obra i que té tendència a expandir-se. Per això quan més es va desenvolupar la globalització va ser entre les guerres napoleòniques i la Primera Guerra Mundial, quan va dominar en gran manera. I de nou la globalització actual coincideix amb l’èxit més absolut del capitalisme.
El correlat ideològic d’aquest triomf és que el lucre no només és respectable, sinó que és l’objectiu més important de la vida avui a tot el món. L’alineació dels objectius dels individus amb els del sistema és un èxit enorme del capitalisme, assenyala Branko Milanovic, que va ser economista principal del Departament d’Investigació del Banc Mundial. I que ara publica Capitalismo, nada más. Un llibre en què recorda que el domini del món del capitalisme s’ha aconseguit amb dos tipus diferents: el meritocràtic d’Occident dels últims 200 anys i el capitalisme polític o autoritari dirigit per l’Estat i exemplificat avui per la Xina, Singapur, el Vietnam o Rússia.
Un capitalisme autoritari que les últimes dècades ha reduït la bretxa
Taurus. Madrid, 2020 366 p. | Paper 23,90 € | e-book, 10,99 €
amb Occident, i ha tornat la Xina a abans de la gran divergència que va crear la revolució industrial. Les tecnologies de la informació han facilitat l’ascens xinès i que sigui un model per a molts països i per a gent que se sent perdedora de la globalització.
En aquesta competició entre capitalisme autoritari i liberal, el primer és més atractiu per a les elits del món, els proporciona més autonomia, i per a molta gent corrent pel gran creixement continu que promet. El liberal té com a avantatge la democràcia i la llei, que afavoreixen la innovació i la mobilitat social. Però avui, diu, aquestes bases s’esquerden per una classe alta entossudida a perpetuar-se.
L’auster protestantisme va fomentar la capacitat de treball i estalvi dels capitalistes, i mentre van fer servir la major part de l’excedent en inversió, el contracte social va aguantar. Avui això s’ha trencat, i com evolucioni el capitalisme global dependrà de l’àrea liberal: de si és capaç d’avançar cap a un capitalisme popular amb menys concentració de les rendes de capital i menys desigualtat de renda, cosa que es podria aconseguir amb impostos i escoles de més qualitat. Si no, hi podria haver una evolució cap a un capitalisme plutocràtic compatible amb els interessos de les noves elits liberals que seria cada vegada més similar al xinès: en un l’economia controlaria la política, i en l’altre, al revés, però perquè es mantinguin les elits. Per cert, assenyala Milanovic, no s’ha d’oblidar que en l’anterior apogeu del capitalisme va arribar la Gran Guerra, impulsada per l’imperialisme, conseqüència, al seu torn, de la gran disparitat de rendes.
Si el món liberal no redueix la desigualtat, podria anar cap a un capitalisme plutocràtic