Alcoa i Nissan, nova reflexió

Per competir cal tenir tecnologia, obrers i capital. La filial d’Alcoa no té energia competitiva i ara estan en joc 500 llocs de feina directes, i, amb els indirectes, més de 1.000, que poden deixar a l’atur la zona de Lugo. El Govern espanyol podria entrar en un projecte publicoprivat. La instal·lació d’una central elèctrica de cicle combinat podria tenir costos com els que vol la multinacional americana, ja que la seva estratègia és generar electricitat i guanyar per quilowatt (el que guanyen en l’alumini és un complement). Ara hi ha contractes a futur de gas a preus per competir durant anys. Navantia va aconseguir un contracte d’Iberdrola per a les estructures del parc eòlic de la Bretanya francesa. Segons The Economist, Iberdrola és una de les empreses més dinàmiques d’Espanya.

Nissan és un cas més delicat. Va rebre subsidis durant anys. Tothom sabia que així que deixés de guanyar ens deixaria amb més de 25.000 famílies a l’atur. A Barcelona, la Hispano-Suiza va fabricar cotxes més bons que els Rolls Royce i avions de caça per als britànics. I després s’hi van fabricar cotxes de Fórmula-1. Hi havia talent, capital i sentit empresarial. Ara sobren els cotxes que contaminen, però una marca nord-americana volia instal·lar-se a Catalunya per fabricar un cotxe elèctric. Els enginyers d’HP van competir amb Baviera per fabricar totes les impressores del món 3D i ho van aconseguir. Per què no es lluita per fabricar un cotxe elèctric a la Zona Franca?

Els nets de la generació d’internet van aprendre dels seus antecessors. Ara tots tenen marca pròpia, però quan van intuir les amenaces dels aranzels punitius de Trump es van traslladar al Vietnam. Temien que la Xina els copiés els models i després Trump els imposés aranzels. Fabriquen des d’antenes electròniques fins a claus que obren portes de cotxes a distància (subministren un 51% de les que es venen al món). Confecció i llenceria d’alta qualitat, fosa d’acers especials i tota una gamma difícil d’imaginar.

Les fàbriques de cotxes del Japó van tenir dificultats a la Xina i també en tenen per motius semblants a Corea del Sud. S’han fet gestions, per oferir-los els terrenys de la Zona Franca? El Mobile no va ploure del cel com el mannà bíblic. Després de la Covid-19 els governants gestionen i atreuen nous inversors. La Comissió Europea potser ens concedirà préstecs a fons perdut, però la creació de llocs de feina depèn del Govern central. Si hi ha idees i sentit de l’oportunitat és possible dissenyar acords publicoprivats. El capital busca oportunitats, i els treballadors, llocs de feina duradors. Cal insistir que on es transfereix la investigació el capital aixeca fàbriques.

Ara ens diu l’experiència que els contagis es poden evitar sense paralitzar l’economia

Una marca nord-americana volia instal·larse a Catalunya per fabricar cotxes elèctrics; per què no es lluita per això?

ATIENZA / EFE