Autopistes antiquades

Quan el trànsit rodat recupera el pols perdut durant els últims mesos a causa de la Covid-19, arriba el moment de tornar a analitzar les causes que s’amaguen darrera els índexs de víctimes registrats en la xarxa viària nacional. Al revisar les estadístiques d’accidents, un dels principals arguments es manté sempre constant. Ens referim al perill implícit que comporten les carreteres de dos carrils, on vehicles que circulen en sentits oposats es creuen constantment. No en va, el contratemps més mortífer al conduir és el xoc frontal, un tipus de col·lisió que s’alimenta de la suma de velocitats dels implicats per generar un còctel devastador.

Tot seguit, després d’haver destacat la perillositat de les carreteres secundàries, s’acostuma a posar especial èmfasi en les elevades cotes de

Mitjanes perilloses Hi ha vies ràpides sense la tanca de seguretat que evita les mortíferes col·lisions frontals

seguretat que ofereixen les autovies i autopistes del nostre entorn, que registren gairebé sempre baixos nivells d’accidents mortals. La raó primordial esgrimida pels responsables de trànsit se sustenta en el fet que els vehicles circulen per calçades segregades en funció del seu sentit de marxa, una solució que hauria d’impedir teòricament les fatídiques col·lisions frontals.

Però el cert és que al nostre racó del món hi continua havent determinats trams antiquats de vies ràpides que no estan preparats com cal per impedir que dos vehicles acabin xocant de cara. I és que, malgrat comptar amb sengles calçades independents per circular en cada un dels dos sentits possibles, aquests segments d’asfalt no han equipat les mitjanes amb la corresponent tanca de seguretat per evitar que un conductor aliè sense control pugui creuar-les i ens vingui de cara.

Voto per obligar aquestes vetustes autopistes a posar-se al dia.