La Vanguardia (Català) - Diners
Un moment Enron per a les ‘fintech’ europees
L’escàndol de la firma alemanya mina la confiança dels consumidors i els supervisors en un sector que va a la cua dels Estats Units
“S’ha acabat la festa de les fintech?”, es preguntaven aquesta setmana experts del sector en un fòrum d’internet. L’escàndol de Wirecard podria tenir un impacte en el sector semblant al que va tenir el frau d’Enron en la normativa comptable dels Estats Units: va impulsar una reforma comptable (la llei Sarbanes-Oxley) que va endurir els controls interns i dels reguladors i va frenar iniciatives de liberalització financera. Aquest moviment ja està sobre de la taula: el president del Banc de Pagaments Internacional, Augustin Carstens, ja ha dit que calen regles unitàries perquè “els participants no bancaris i els proveïdors de serveis de pagaments puguin ser incorporats en l’esquema global” del control de les entitats financeres.
“Cal buscar un equilibri entre regular i frenar la innovació”, diu Elias Ghanem, director d’investigació sobre Serveis Financers de la consultora Capgemini. Aquesta opinió no la comparteix Carlos Blanco, director del fons Encomenda Smart Capital i inversor en fintech com Goin, Finteca o Typs. “Wirecard no és una fintech, sinó una empresa de mitjans de pagaments, amb fitxa bancària a Alemanya i que cotitza al Dax. Ha fet un frau financer, sí, com altres grans empreses d’altres sectors, però això no hauria de perjudicar les fintech que simplement eren les seves clientes”.
Per a milers de clients de 70 d’aquestes firmes, tot i això, la diferència no és tan clara: el divendres 26 de juny la Financial Conduct Authority (el regulador bancari britànic) va decidir suspendre l’activitat de WCS, la filial britànica de l’empresa, i els va deixar sense accés als seus comptes oberts a través d’apps com Curve, Pockit, Soldo o Tymit. Fins i tot malgrat que WCS només era un emissor de targetes i per llei els fons dels clients eren en bancs comercials. “És una garrotada per a la confiança del consumidor en el sector. Ningú hi posarà tots els diners” va reconèixer Michael Kent, fundador de l’empresa
Markus Braun, el fundador de Wirecard, es va crear una imatge d’emprenedor visionari que va enlluernar l’opinió pública alemanya, on la indústria és en sectors tradicionals. Les seves conferències sobre el nou món de les finances i el seu estil, que incloïa suèters de coll alt, com Steve Jobs, van ser una pantalla contra les crítiques, que semblaven mogudes per l’enveja. Aquest no és un cas aïllat. El carisma de la fundadora de la tecnològica de la salut Theranos, Elisabeth Holmes, i els seus contactes amb famosos com Henry Kissinger o Hillary Clinton també van encegar els inversors, que van valorar l’empresa en 9.000 milions d’euros, quan només feia servir màquines convencionals per fer anàlisis de sang del tot ordinàries.