I si arriben els zombis?

El concurs de creditors té formalment dos objectius alternatius: salvar l’empresa delquetradicionalment s’ha conegut com a fallida, posant a la seva disposició instruments que li permetin superar la situació d’insolvència, i, si això no fos possible, liquidar-la i pagar els creditors amb el producte de la liquidació. Tot i això, la funció indirecta del concurs és la protecció de la seguretat i la confiança en el trànsit mercantil, ja que actua com a senyal sobre empreses amb problemes de solvència i, per tant, minimitza el risc de contagi a les sanes. És per això que la legislació concursal ha estat imposant al deutor l’obligació de sol·licitar la declaració de concurs en un termini de dos mesos des que coneix el seu estat d’insolvència i permet que, davant signes objectius d’insolvència, siguin fins i tot els mateixos creditors els que l’instin al jutge. D’aquestamaneraquedaprotegida–raonablement– la presumpció de solvència de tot operador que normalment actua en el trànsit mercantil.

Tot i això, hi ha motius per estimar que la seguretat del trànsit mercantil es veurà minvada, almenys durant un temps, després de la publicació del reial decret llei 16/2020, de 28 d’abril, de mesures processals i organitzatives per fer front a la Covid-19 en l’àmbit de l’Administració de Justícia.

En el context actual, de grans dificultats per a la majoria de les empreses, s’ha pretès evitar un immediat i simultani gran nombre de declaracions de concurs, entre altres vies, exonerant el deutor del deure de declarar-se en concurs i eliminant la possibilitat d’instar-la pels creditors. En tots dos casos, de moment, la mesura té vigència fins al 31 de desembre del 2020.

Fins ara les empreses tenien el deure d’acordar la seva dissolució quan les pèrdues eren tan elevades que deixaven reduït el patrimoni net de l’empresa per sota de la meitat del capital social. Aquesta obligació també ha quedat suspesa fins al 31 de desembre del 2020.

Certament, estem davant una situació extraordinària que requereix mesures excepcionals. Sens dubte, l’objectiu ha de ser evitar en la mesura del possible que les empreses naufraguin i ajudar-les a trampejar el temporal. Però això no hauria de passar per restringir tan severament la declaració de concurs: en el seu si hi ha instruments –i se’n podrien reforçar encara més– no només per liquidar empreses, sinó també per salvar-les quan és possible. Altrament, pot resultar inconvenient fer-ho augmentant el risc en el trànsit respecte a les empreses que sí són solvents, sobretot disminuint la necessària confiança en el trànsit mercantil ordinari. Els pròxims mesos, empreses tècnicament insolvents podrien actuar en el trànsit sota l’aparença de solvència: zombis que no es podran reconèixer com atalsmitjançantelsmecanismesarasuspesos.