La Vanguardia (Català) - Diners
De l’Sputnik a la Lluna
Ivan Bofarull ofereix les claus perquè prosperin les empreses en el món de la disrupció digital
L’Sputnik va ser el primer satèl·lit artificial. L’URSS el va posar en òrbita el 1957 i va ser un cop psicològic en plena guerra freda que va disparar el famós discurs de Kennedy: “Triem anar a la Lluna, i també afrontar els altres desafiaments, no pas perquè siguin fàcils, sinó perquè són difícils, perquè aquesta meta servirà per organitzar i mesurar el millor de les nostres energies i aptituds”.
Ho van fer desplegant esforços inaudits, solucionant complexos problemes i amb el risc del fracàs. Però sabent que el seu llegat per a la humanitat seria enorme. No és estrany que el llançament a la lluna, el moonshot, sigui una idea paradigmàtica del moment actual, en què les tecnologies exponencials –les que doblen el rendiment cada poc temps– canvien el món. Google va crear fa una dècada Google X, un laboratori d’innovació conegut com el seu moonshot factory. Astro Teller, el seu director, va definir un moonshot com una solució radical a un problema rellevant amb tecnologies exponencials i capaç d’impactar en milions, com el seu cotxe autònom, el Waymo.
En aquest món el llibre d’Ivan Bofarull Moonshot thinking es convertirà en guia essencial per a les empreses cridades a sobreviure. És una lectura fascinant en què el Chief Innovation Officer d’Esade uneix el pensament dels protagonistes del canvi amb la manera com les empreses els poden utilitzar per no ser devorades per petits disruptors
Arpa. Barcelona, 2020 272 p. | Paper, 19,90 € | E-book, 12,90 €
digitals de creixement infinit .
El món digital acosta els costos marginals a zero, i s’han acabat, subratlla, les barreres per pensar en gran. I qualsevol part d’un negoci que sigui digitalitzable la pot aprofitar un nou jugador que comença de zero. Perquè avui els petits emprenedors tenen a la seva disposició una caixa de superpoders: des d’aplicacions tecnològiques a finançament abundant i una intel·ligència artificial que multiplica la seva capacitat de predicció.
En aquest món les empreses, diu, no han d’abandonar la innovació incremental, la que els pot fer créixer un 10% i pagar les nòmines, però el millor és enfocar-se en canvis futurs que les puguin multiplicar per deu i dels quals pugui extreure any rere any augments d’un 10% que s’acumulin en el temps. Per a això cal pensar en els nostres no-actius, com va fer Airbnb, els nostres no-productes, a partir del que sí que sabem fer, i els nostres no-clients. I entendre les tecnologies existents.
Desagregar el que fem en petites porcions –això significa disrupció– per veure quines són digitalitzables i ens poden robar però també créixer a l’infinit. Entendre quin és el negoci que realment venem –un trepant fa forats, però també és un hobby i ens mostra útils als altres– per calibrar les amenaces i oportunitats. Utilitzar bé les dades però entendre que amb les dades sempre faríem el mateix perquè són el passat. I tenir capacitat de síntesi: no s’ha de ser visionari sinó ser capaç de recollir d’aquí i d’allà, i sintetitzar idees contràries. I tenir imaginació i respondre a “per què” i a “i sí...?” més que no pas a “què” o “com”, que això ho farà la intel·ligència artificial.
Un petit jugador pot aprofitar les parts digitalitzables de qualsevol altre negoci