De l’Sput­nik a la Llu­na

Ivan Bo­fa­rull ofe­reix les claus per­què pros­pe­rin les em­pre­ses en el món de la dis­rup­ció di­gi­tal

La Vanguardia (Català) - Diners - - 14 Diners - Jus­to Bar­ran­co

L’Sput­nik va ser el pri­mer sa­tèl·lit ar­ti­fi­ci­al. L’URSS el va po­sar en òr­bi­ta el 1957 i va ser un cop psi­co­lò­gic en ple­na gu­er­ra fre­da que va dis­pa­rar el fa­mós dis­curs de Ken­nedy: “Tri­em anar a la Llu­na, i tam­bé afron­tar els al­tres des­a­fi­a­ments, no pas per­què si­guin fà­cils, si­nó per­què són di­fí­cils, per­què aques­ta me­ta ser­vi­rà per or­ga­nit­zar i me­su­rar el mi­llor de les nos­tres ener­gi­es i ap­ti­tuds”.

Ho van fer des­ple­gant es­for­ços inau­dits, so­lu­ci­o­nant com­ple­xos pro­ble­mes i amb el risc del fra­càs. Però sa­bent que el seu lle­gat per a la hu­ma­ni­tat se­ria enor­me. No és es­trany que el llan­ça­ment a la llu­na, el mo­ons­hot, si­gui una idea pa­ra­dig­mà­ti­ca del mo­ment ac­tu­al, en què les tec­no­lo­gi­es ex­po­nen­ci­als –les que do­blen el ren­di­ment ca­da poc temps– can­vi­en el món. Go­o­gle va cre­ar fa una dè­ca­da Go­o­gle X, un la­bo­ra­to­ri d’in­no­va­ció cone­gut com el seu mo­ons­hot fac­tory. As­tro Te­ller, el seu di­rec­tor, va de­fi­nir un mo­ons­hot com una so­lu­ció ra­di­cal a un pro­ble­ma re­lle­vant amb tec­no­lo­gi­es ex­po­nen­ci­als i capaç d’im­pac­tar en mi­li­ons, com el seu cot­xe au­tò­nom, el Way­mo.

En aquest món el lli­bre d’Ivan Bo­fa­rull Mo­ons­hot thinking es con­ver­ti­rà en guia es­sen­ci­al per a les em­pre­ses cri­da­des a so­bre­viu­re. És una lec­tu­ra fas­ci­nant en què el Chi­ef In­no­va­ti­on Of­fi­cer d’Esa­de uneix el pen­sa­ment dels protagonis­tes del can­vi amb la ma­ne­ra com les em­pre­ses els po­den uti­lit­zar per no ser de­vo­ra­des per pe­tits dis­rup­tors

Ar­pa. Bar­ce­lo­na, 2020 272 p. | Pa­per, 19,90 € | E-bo­ok, 12,90 €

di­gi­tals de crei­xe­ment in­fi­nit .

El món di­gi­tal acos­ta els cos­tos mar­gi­nals a ze­ro, i s’han aca­bat, subrat­lla, les bar­re­res per pen­sar en gran. I qual­se­vol part d’un ne­go­ci que si­gui di­gi­ta­lit­za­ble la pot apro­fi­tar un nou ju­ga­dor que co­men­ça de ze­ro. Per­què avui els pe­tits em­pre­ne­dors te­nen a la se­va dis­po­si­ció una cai­xa de su­per­po­ders: des d’apli­ca­ci­ons tec­no­lò­gi­ques a fi­nan­ça­ment abun­dant i una in­tel·li­gèn­cia ar­ti­fi­ci­al que mul­ti­pli­ca la se­va capa­ci­tat de pre­dic­ció.

En aquest món les em­pre­ses, diu, no han d’aban­do­nar la in­no­va­ció in­cre­men­tal, la que els pot fer créi­xer un 10% i pa­gar les nò­mi­nes, però el mi­llor és en­fo­car-se en can­vis fu­turs que les pu­guin mul­ti­pli­car per deu i dels quals pu­gui ex­treu­re any re­re any aug­ments d’un 10% que s’acu­mu­lin en el temps. Per a ai­xò cal pen­sar en els nos­tres no-ac­tius, com va fer Airbnb, els nos­tres no-pro­duc­tes, a par­tir del que sí que sa­bem fer, i els nos­tres no-cli­ents. I en­ten­dre les tec­no­lo­gi­es exis­tents.

De­sa­gre­gar el que fem en pe­ti­tes por­ci­ons –ai­xò sig­ni­fi­ca dis­rup­ció– per veu­re qui­nes són di­gi­ta­lit­za­bles i ens po­den ro­bar però tam­bé créi­xer a l’in­fi­nit. En­ten­dre quin és el ne­go­ci que re­al­ment ve­nem –un tre­pant fa fo­rats, però tam­bé és un hob­by i ens mos­tra útils als al­tres– per ca­li­brar les ame­na­ces i opor­tu­ni­tats. Uti­lit­zar bé les da­des però en­ten­dre que amb les da­des sem­pre fa­rí­em el ma­teix per­què són el pas­sat. I te­nir capa­ci­tat de sín­te­si: no s’ha de ser vi­si­o­na­ri si­nó ser capaç de re­co­llir d’aquí i d’allà, i sin­te­tit­zar ide­es con­trà­ri­es. I te­nir ima­gi­na­ció i res­pon­dre a “per què” i a “i sí...?” més que no pas a “què” o “com”, que ai­xò ho fa­rà la in­tel·li­gèn­cia ar­ti­fi­ci­al.

Un pe­tit ju­ga­dor pot apro­fi­tar les parts di­gi­ta­lit­za­bles de qual­se­vol al­tre ne­go­ci

NASA

MO­ONS­HOT THINKING Ivan Bo­fa­rull

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.