Deu anys per pa­gar

El Go­vern cen­tral apli­ca­rà ini­ci­al­ment du­rant dos anys una po­lí­ti­ca key­ne­si­a­na, se­gui­da d’una con­so­li­da­ció fis­cal su­au

La Vanguardia (Català) - Diners - - Diners 15 - Ma­ri­a­no Guin­dal

Qu­an Pe­dro Sánc­hez va ser in­ves­tit pre­si­dent del go­vern es­pa­nyol el 7 de ge­ner amb no­més dos vots de di­fe­rèn­cia, molt po­ca gent cre­ia que du­rés gai­re temps. Les apos­tes apun­ta­ven a una le­gis­la­tu­ra molt breu.

Tot i ai­xò, se­gons van pas­sant els me­sos, co­men­ça a ca­lar en els cer­cles de po­der que va per a llarg. El pri­mer go­vern de co­a­li­ció de la de­mo­crà­cia con­ti­nu­a­rà fun­ci­o­nant a em­pen­tes i ro­do­lons, amb en­fron­ta­ments in­terns i grans con­tra­dic­ci­ons en­tre els mi­nis­tres so­ci­a­lis­tes i els de Po­dem, però com a la pel·lí­cu­la de Fe­de­ri­co Fe­lli­ni, E la na­ve va (1983).

És cert que la pan­dè­mia ho ha can­vi­at tot. El go­vern d’“es­quer­ra pro­gres­sis­ta” d’en Pe­dro i en Pa­blo va néi­xer amb uns ob­jec­tius del tot di­fe­rents dels ac­tu­als. La pri­o­ri­tat era po­sar les ba­ses per re­sol­dre la in­ser­ció de Ca­ta­lu­nya a Es­pa­nya, acon­se­guir una mi­llor redis­tri­bu­ció de la ri­que­sa i avan­çar en una so­ci­e­tat més in­clu­si­va. Doncs bé, tot ai­xò ha que­dat se­pul­tat per la Co­vid-19. Ara la pri­o­ri­tat és sal­var vi­des hu­ma­nes i evi­tar que Es­pa­nya cai­gui en la de­pres­sió més gran des de la Gu­er­ra Ci­vil. És a dir, que tor­nem als anys de la fam.

Per acon­se­guir-ho te­nen la in­es­ti­ma­ble aju­da de la Unió Eu­ro­pea. El nou full de ru­ta és fer una po­lí­ti­ca de tall key­ne­sià, en què es ga­ran­tei­xin les ren­des i s’im­pul­sin les in­ver­si­ons. Un cop es­ti­gui ga­ran­tit el crei­xe­ment cal­drà una con­so­li­da-ció fis­cal que evi­ti una cri­si de deu­te.

Com re­co­ma­na el con­sens d’eco­no­mis­tes, te­nim dos anys per gas­tar i deu per pa­gar. Du­rant el 2021 i el 2022 els pres­su­pos­tos ge­ne­rals de l’es­tat (PGE) han de ser ne­ces­sà­ri­a­ment ex­pan­sius. For­tes in­ver­si­ons pú­bli­ques i un es­cut de pro­tec­ció so­ci­al per­què nin­gú es que­di des­pen­jat. Pa­ral·le­la­ment cal­drà pre­sen­tar a Brus­sel·les un pla de con­so­li­da­ció fis­cal su­au, per­què a par­tir del 2023 es re­ta­lli mig punt del dè­fi­cit es­truc­tu­ral du­rant una dè­ca­da. Aques­ta re­ta­lla­da s’hau­rà d’acon­se­guir a tra­vés de més in­gres­sos i menys des­pe

Els po­pu­lars pre­fe­ri­ri­en abai­xar im­pos­tos, re­ta­llar des­pe­sa i apos­tar pel sec­tor pri­vat

ses.

Aquest Pla per a la Re­cons­truc­ció molt pro­ba­ble­ment s’hau­rà d’exe­cu­tar per di­fe­rents go­verns de di­fe­rent sig­ne ide­o­lò­gic. Per aquest mo­tiu, PSOE i PP s’hau­ran de po­sar d’acord en el full de ru­ta, en­ca­ra que dis­cre­pin de les me­su­res con­cre­tes a im­ple­men­tar. Els so­ci­a­lis­tes pre­fe­rei­xen apu­jar im­pos­tos en comp­tes de re­ta­llar les des­pe­ses so­ci­als. Els po­pu­lars, al con­tra­ri, apos­ten pel sec­tor pri­vat i de­fen­sen que es po­den acon­se­guir els ma­tei­xos ob­jec­tius abai­xant im­pos­tos.

Per aquest mo­tiu no se­ria lò­gic es­pe­rar que el lí­der del PP, Pa­blo Ca­sa­do, apro­vi uns pres­su­pos­tos so­ci­a­lis­tes per a l’any que ve. Es po­den po­sar d’acord en les grans ori­en­ta­ci­ons de la po­lí­ti­ca ma­cro­e­co­nò­mi­ca i com­par­tir al­gu­nes pri­o­ri­tats com ara la in­ver­sió en edu­ca­ció i en­se­nya­ment. Però és im­pos­si­ble que es po­sin d’acord en la po­lí­ti­ca fis­cal; al­tra­ment se­ria un go­vern de gran co­a­li­ció en­tre so­ci­al­de­mò­cra­tes i li­be­rals que no in­teres­sa nin­gú. Se­ria un dis­ba­rat dei­xar l’opo­si­ció en mans de San­ti­a­go Abas­cal, de Vox o de Pa­blo Igle­si­as, d’Uni­des Po­dem. Se­ria pit­jor el re­mei que la malal­tia.

A Pa­blo Ca­sa­do li agra­da dir que el Go­vern cen­tral és com un avió amb un sol mo­tor: “Abans o des­prés cau­rà, el que no sa­bem és si s’es­ta­ve­lla­rà amb tots nos­al­tres a dins o si po­drà fer un ater­rat­ge d’emer­gèn­cia. Però del que no hi ha dub­te és que cau­re, cau­rà”. Per aques­ta raó el lí­der de l’opo­si­ció es­pe­ra as­se­gut, sen­se pres­ses, per­què el po­der li cai­gui del cel com la frui­ta ma­du­ra. Hau­ria de sa­ber que no hi ha res de franc.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.