Distracció informativa

Els últims anys s’està accelerant una tremenda contradicció. Per una part, tots els organismes competents en matèria de seguretat viària no deixen de repetir que la falta d’atenció a la carretera és la principal causa d’accidents de trànsit. Però, d’altra banda, els cotxes venen equipats cada vegada amb més elements susceptibles de reclamar l’atenció del conductor. Una de dues: o ens concentrem en allò que va succeint davant nostre amb el pas dels quilòmetres, o ens deixem absorbir per coses alienes a la conducció. Els flamants quadres d’instruments digitals, que poden distreure a causa de les seves múltiples opcions de personalització i els nombrosos elements que mostren, no han aconseguit superar la facilitat de lectura de la clàssica alternativa representada pels rellotges analògics. En canvi, la tecnologia head-up display, que visualitza paràmetres com la velocitat o la navegació en el parabrisa, resulta un invent genial, ja que informa el conductor sense obligar-lo a apartar la mirada de la carretera. Hauríem de ser capaços de triar les tecnologies que ens convenen per conduir segurs. No hi ha dubte que una pantalla gegantina amb infinitat de funcions, es postula com a element clau perquè un flamant automòbil es vengui millor. Però abans que tingui més protagonisme el món virtual, potser ha arribat el moment de calibrar si els nostres vehicles són un entorn idoni per combinar una cosa tan vital com la conducció amb la distracció informativa.