Barreres a la dona emprenedora

La igualtat de gènere és un dels desafiaments de l’Agenda 2030 i un dels temes pendents al camí del turisme cap al desenvolupament sostenible. La situació que afronten les dones al sector de l’emprenedoria turística a Barcelona és complicada amb una presència de tan sols un 10-20% dels emprenedors. Quines són les barreres que estan limitant més representació?

A aquesta pregunta respon a la feina. “S’enfronten les dones emprenedores a barreres de gènere quan inicien el seu propi negoci al sector turístic de Barcelona?" Fet per Mireia Canut i María López, graduades de la facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi-URL, que he tingut l’orgull de supervisar. Aquest estudi ha estat distingit com el millor treball final de grau de contingut social amb la distinció honorífica del jurat de Càritas Diocesana de Barcelona. Les autores han ratificat l’existència de vuit barreres.

En primer lloc, l’educació s’erigeix com una barrera inicial que divideix per gènere els emprenedors i que dificulta l’accés de les dones al món emprenedor. Els resultats de l’estudi apunten que existeix una manca de models de lideratge femení que inspirin nenes i joves a creure prou en les seves idees i projectes per fer-los realitat. A més, hi ha un desequilibri de gènere en els estudis tecnològics i empresarials que priva les dones a aconseguir les habilitats necessàries per crear una empresa. Aquests factors alimenten la precarietat laboral i la bretxa salarial que pateixen les dones erosionant la seva capacitat d’estalvi (la qual cosa no els permet proveir-se de prou capital per muntar un negoci), debilita el potencial de les seves xarxes de contactes i altera la seva propensió a assumir riscos, la qual cosa és crucial en l’emprenedoria.

D’altra banda, els resultats mostren diferències en la motivació . Elles tendeixen a mostrar preocupacions més enllà de l’impacte econòmic de les seves empreses la qual cosa trenca amb la tradició. Així mateix, les dones perceben en l’emprenedoria una oportunitat per guanyar flexibilitat i així conciliar millor les seves vides professionals i personals. Les obligacions familiars impacten en l’emprenedoria femenina ja que existeixen inversors que rebutgen apostar en projectes de dones per raons lligades a la maternitat. Les dones pateixen una alta pressió social respecte a la criança dels fills i les feines de casa. De fet, segons dades de la Comissió Europea (2018), un 44% dels europeus consideren que el rol més important de la dona en la societat és la cura dels fills i un 79% d’elles s’encarreguen de les tasques domèstiques diàriament. Aquesta situació genera en les emprenedores un profund sentiment de culpabilitat. Els resultats d’aquest estudi suggereixen que les barreres a l’emprenedoria femenina estan interconnectades i es retroalimenten, de manera que només abordant-les en el seu conjunt hi pot haver un canvi de tendència.

Elles tenen una motivació diferent a l’hora de muntar un negoci: emprendre és com una oportunitat per a conciliar