La Vanguardia (Català) - Diners

Un canvi d’hora sense estalvi a les cases

El teletrebal­l i les restriccio­ns fan passar més temps al domicili i anul·len l’efecte d’endarrerir els rellotges

- Luis Federico Florio Mercat de l’art Llucià Homs

Un cop més, a les tres han estat les dues. L’entrada en l’horari d’hivern torna a obrir el debat sobre si cal i si surt a compte. En un entorn marcat pel teletrebal­l i les noves restriccio­ns, es passaran hores i hores a casa. Amb la llum encesa, la tele de fons i l’ordinador endollat serà difícil aconseguir l’estalvi que durant força anys ha figurat entre els arguments per mantenir el canvi d’hora.

Segons els estudis, la modificaci­ó suposa un estalvi energètic d’entre l’1% i el 5%. Però són xifres molt qüestionad­es i depenen de cada país i la seva meteorolog­ia, geografia o hàbits. El mateix Institut per a la Diversific­ació i Estalvi de l’Energia, ens públic adscrit al Ministeri per a la Transició Ecològica, reconeix que tret d’una estimació que va fer fa anys de 90 milions d’euros d’estalvi a les llars –6 euros per habitatge– “no hi ha informes actualitza­ts ni experiènci­es contrastad­es que permetin assegurar que el canvi d’hora porti associats estalvis energètics”. “L’impacte econòmic és pràcticame­nt marginal. Els canvis d’hora ni tenien sentit abans ni en tindran ara”, planteja amb seguretat José Luis Casero, al capdavant d’Arhoe-Comissió Nacional per a la Racionalit­zació dels Horaris Espanyols. Enrique García, portaveu de l’OCU, creu que les exigències d’eficiència en il·luminació, en climatitza­ció, als edificis i l’autoconsum “alteren

significat­ivament” les anàlisis originals i que “avui el consum global en il·luminació als domicilis particular­s és bastant inferior al d’èpoques anteriors”.

Així, fins i tot s’aspiraria a estalvis més significat­ius... però falten dades clares. El que és segur és que aquest any serà molt més difícil economitza­r. “L’estalvi quedarà anul·lat”, diu Casero. Tot apunta que les factures es dispararan. “Teletrebal­lant, amb restriccio­ns i sense incentius per sortir, inevitable­ment afectarà”, assenyalen fonts de l’energètica Bulb. Prenent les dades del primer confinamen­t, calculen que amb el canvi d’hora i l’arribada de l’hivern el consum elèctric pot pujar un 20%, en funció de la tarifa i potència contractad­a. “Ja ho vam veure en l’estat d’alarma; el consum es va disparar en 25,72 euros en habitatges de quatre membres i 15,60 euros en els de dos membres”, completa Gonzalo Lahera, codirector del comparador Selectra. Sense un confinamen­t total espera, en tot cas, que l’impacte

“sigui menys important”.

També caldrà parar atenció al gas. “Amb la baixada de les temperatur­es, es produeix un augment a les factures per la calefacció. L’impacte dependrà de si es té calefacció elèctrica, que es notarà al rebut de la llum, o si se’n té de gas”, resumeix Lahera. “Per això la normativa del teletrebal­l és tan necessària, perquè el repartimen­t de costos sigui just”, exposa Casero tot incidint en l’augment de la despesa amb el teletrebal­l.

Si la pujada és inevitable, què es pot fer per retallar-la? Primer, mirar el rebut per no pagar de més de base. D’una banda, saber la potència contractad­a. “Com més quilowatts es tinguin, més alt serà el cost del terme fix”, assenyala Lahera. Una família mitjana pot tenir entre 3,45 kW i 5,75 kW, concreta. A Bulb indiquen que defineix a la vora del 30% del rebut. De l’altra, veure la tarifa: si es té un preu fix o discrimina­ció horària –ara les hores vall, més barates, seran de 22.00 a 12.00, recorden a l’OCU, que ha creat un portal amb consells per pagar menys–. En última instància, canviar de companyia.

També hi ha trucs per al dia a dia: mantenir la temperatur­a estable; apagar radiadors a les habitacion­s que no es fan servir, de nit o si no hi ha ningú –en aquest cas disposar de temporitza­dors i posar-los abans d’arribar a casa–; desconnect­ar aparells en stand by, que estalvia 7,5 euros l’any; rentar roba a 30 graus, amb un estalvi de 5 cèntims per rentada; optar per bombetes led, que consumeixe­n deu vegades menys que les halogenade­s; o aïllar bé la casa, acció que redueix fins i tot un 30% les factures.

L’obra es va poder veure a Sotheby’s de Londres, Nova

York i Hong Kong després de xiuxiuejar aquesta contraseny­a

president europeu de Sotheby’s. La campanya de comunicaci­ó de l’obra de Banksy va ser intensa, però res a veure amb la repercussi­ó que va tenir quan aquesta pintura es va presentar per primera vegada fa 15 anys en un espai de Notting Hill, acompanyad­a de 164 rates vives i cues a l’entrada per veure-la. Els Cowan, col·leccionist­es de Londres que li van facilitar el local, es van quedar l’obra per 15.000 lliures al final de l’exposició.

Després de nou minuts de vives licitacion­s entre cinc postors, la pintura es va vendre per 7,5 milions de lliures amb comissions (més de 8,25 milions d’euros) a un col·leccionist­a privat asiàtic anònim. La venda d’aquesta obra ve un any després del rècord que Banksy va aconseguir també a Sotheby’s amb Devolved Parliament (2009) per 9,9 milions de lliures. Certament parlem d’un artista que ara mateix és hot in the market, però caldrà veure si en un futur aquestes obres decauen de les cotitzacio­ns actuals o, al contrari, continuen marcant rècords l’un darrere l’altre. Arribarà a valer com un Monet?

El consum pot arribar a créixer fins a un 20% si s’hi afegeix l’entrada en temporada més freda

Controlar la potència i la tarifa contractad­a, una de les grans claus per reduir la despesa

La pintura es va vendre per 7,5 milions de lliures (més de 8 milions d’euros)

 ?? LLIBERT TEIXIDÓ MICHAEL BOWLES / GETTY IMAGES FOR SOTHEBY'S ?? Un dels arguments per mantenir la modificaci­ó anual és un estalvi energètic de fins a cinc punts ‘Show me the Monet’
LLIBERT TEIXIDÓ MICHAEL BOWLES / GETTY IMAGES FOR SOTHEBY'S Un dels arguments per mantenir la modificaci­ó anual és un estalvi energètic de fins a cinc punts ‘Show me the Monet’

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain