El món sota el rellotge

David Rooney mostra el paper clau dels rellotges en els imperis, el capitalisme o la revolució industrial

Vol 007 de Korean Airlines. Després de sortir de Nova York, fa escala a Alaska per continuar fins a Seül. No ho arribarà mai. És el 1983 i els pilots, que coneixen la ruta, xerren animadament. Però el pilot automàtic no s’ha configurat bé i l’avió vola cada vegada més cap al nord. Cap a l’URSS. Els russos, que han activat un reactor Sukhoi contra un avió espia dels Estats Units, creuen que es tracta d’un altre. El Sukhoi llança salves que els pilots coreans no veuen i a la fi dos míssils envien l’avió a l’oceà sense supervivents. En aquell moment, recorda David Rooney a A tiempo. Una historia de la civilización en 12 relojes, al cel ja orbiten set satèl·lits militars dels Estats Units, els Navstars. Porten 25 rellotges atòmics com a part d’un experiment de navegació anomenat Global Positioning System. El GPS. Emeten senyals horaris precisos per a la geolocalització i que podrien haver salvat els passatgers del vol. De fet, com a reacció Ronald Reagan anuncia pocs dies després que els avions comercials podran fer servir el GPS.

Avui, aquests rellotges espacials s’han convertit en part invisible de la nostra vida, proporcionant ubicacions precises i sincronitzades amb tota la infraestructura actual. Uns rellotges que una superpotència militar va col·locar sobre els nostres caps han canviat el món tècnicament, políticament i culturalment. I el servei que presten no és innocent, subratlla Rooney, especialista en història del temps,

que al seu llibre recorda que des de les primeres civilitzacions s’han fabricat rellotges. Des dels de sol a les ciutats de l’antiga Roma fins als d’aigua de la Xina imperial o els de sorra que van provocar una revolució silenciosa a l’edat mitjana. La història dels rellotges és una història de la civilització i ell la utilitza per analitzar el capitalisme, l’intercanvi de coneixement, la construcció d’imperis i la industrialització.

Comença amb el rellotge solar instal·lat al fòrum romà el 263 a.C.: Mani Valeri ha vençut els cartaginesos a Catània i entre el saqueig hi ha el rellotge que canviarà la vida de Roma perquè seria el primer públic... i el seguirien desenes més per regular les activitats dels ciutadans. En els imperis de tot el món la visió i el so del temps des d’altes torres comença a organitzar la vida de la gent i a projectar un missatge de poder i ordre: les torres de rellotge van acompanyar la conquesta britànica de mig món.

I per descomptat, els rellotges van acompanyar el capitalisme: l’edifici de la Borsa d’Amsterdam, la primera del món, va obrir les seves portes el 1611 amb un imponent rellotge a la torre: als comerciants se’ls va prohibir comerciar en un altre lloc i es va limitar a quines hores podien fer-ho, per concentrar-hi compradors i venedors. El seu rellotge anunciava el naixement del capitalisme modern. Els rellotgers van ser uns mecànics excepcionals per a la revolució industrial; les seves fàbriques van convertir els rellotges en armes. Avui els rellotges electrònics de braçalet coneixen els nostres detalls més íntims. I com a marca dels canvis geopolítics, el rellotge més gran del món presideix l’esplanada de la Meca.

Els rellotgers van ser uns mecànics excepcionals per donar impuls a la revolució industrial