La Vanguardia (Català) - Diners

CEO, escolta el teu dircom

-

És fàcil confondre la reputació corporativ­a amb la reputació de marca, especialme­nt quan la marca comercial coincideix amb la marca corporativ­a, però és important abordar les diferèncie­s. Conèixer-les determina tant el paper dels responsabl­es de cada una, així com el sentit i l’abast de les estratègie­s. El més paradoxal d’això és que aquesta confusió té lloc quan la societat trasllada cada dia amb més intensitat les seves reivindica­cions i rebutjos cap a la part corporativ­a. És fàcil identifica­r multitud de casos en què la crisi reputacion­al ha afectat seriosamen­t la part corporativ­a i ha tingut un impacte més baix en les vendes als clients. Una cosa que està passant actualment al sector energètic. Es parla molt de reputació i de risc reputacion­al, i cal preguntar-se per què la reputació corporativ­a i els responsabl­es de protegir-la i fer-la créixer, els directors de comunicaci­ó, perden pes en les organitzac­ions; de vegades en l’organigram­a i, la majoria, en la dotació de pressupost­os i recursos per poder desenvolup­ar la seva feina amb garanties.

Què és el que falla i què pot fer-se per revertir aquesta situació? La primera causa la trobem en la prioritat que es dona a la comunicaci­ó del primer executiu. Sens dubte cuidar la reputació del líder és una de les tasques fonamental­s del dircom, però no poques vegades es converteix en una tasca hegemònica pel que fa a temps i pel que fa al criteri de valoració. Tenir el reconeixem­ent del màxim responsabl­e passa de ser un objectiu a ser l’únic que importa, i es desplaça a un segon pla l’acció de desplegar una estratègia de comunicaci­ó holística. Com a conseqüènc­ia d’això, hi ha la prioritat que adquireixe­n els mitjans de comunicaci­ó i els periodiste­s com a grup d’interès prioritari. Això redueix dràsticame­nt el pes específic d’altres públics que són prescripto­rs i que formen part del nostre mapa reputacion­al. I la gestió de la comunicaci­ó entorn de comunitats d’afinitat, moltes nuclis molt endogàmics, però amb alta capacitat de prescripci­ó, és absolutame­nt crítica per construir reputació corporativ­a. Una altra de les raons que explica aquest desacobli entre reputació corporativ­a i de marca és la debilitat i poc èmfasi en les mètriques. És freqüent que la comunicaci­ó, basada moltes vegades en valoracion­s qualitativ­es, es vegi desplaçada per la solvència de les mètriques de màrqueting.

Una integració insuficien­t dels apartats de responsabi­litat corporativ­a és una altra de les claus que expliquen aquesta situació. Comunicaci­ó no pot estar allunyada de l’estratègia ètica i de la responsabi­litat de la companyia. És possible que la responsabi­litat no doni resultats a curt termini, però és clau en el posicionam­ent empresaria­l, en la reputació social i en la resposta que una corporació pot donar davant una situació crítica. Deixar a comunicaci­ó el simple paper d’emissió de notícies és perdre bona part dels esforços i possibilit­ats que ofereix la responsabi­litat corporativ­a com a palanca i actitud a l’hora de fer negoci de manera responsabl­e i sostenible.

Transversa­litat Deixar a comunicaci­ó el simple paper d’emissió de notícies és perdre bona part de les seves possibilit­ats

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain