La guerra continua i la inflació augmenta

La primera víctima d’una guerra és la veritat. Juntament amb les vides que els invasors arrabassen i els desplaçats que fugen i es refugien a tot Europa. Ucraïna i Rússia eren els graners del món, però les collites s’han perdut i la poca cosa que pot recollirse no té sortida des dels ports que dominava Ucraïna per exportar el blat i els cereals que ens arribaven des del mar Negre. El BCE atribueix a la guerra una part important de la inflació de la zona euro i els elevats costos de l’energia, que s’han triplicat en pocs mesos. El Bundesbank demana que el BCE augmenti els tipus d’interès, i no és a causa de l’atzar que l’Euribor, després de sis anys en negatiu, sigui ara positiu i augmenti fins a un 0,34%. Una altra conseqüència de per què a partir del 30 de juny el BCE deixarà de finançar a un 0% les subhastes de liquiditat per a bancs. Diners més cars per a les pimes i les hipoteques. Ara és recomanable tancar a tipus fix el que es manllevi.

L’índex global dels aliments va augmentar un 20% i l’escassetat provoca fam a Àfrica. L’Índia ha prohibit que s’exportin les collites de blat per temor d’una altra fam. Als Estats Units, al llarg de l’anomenat cinturó dels cereals, se subhasten terres de cultiu. No les compren els grangers, sinó alguns inversors que venen les seves accions a Wall Street i esperen més guanys a les collites.

Les companyies dedicades als jaciments d’esquistos extreien gas i petroli als Estats Units. Ara neden en l’abundància. Amb les tècniques de la perforació horitzontal i contaminant, les capes freàtiques d’aigua han convertit el país en el productor més gran de gas i petroli del món. La majoria van fer fallida, perquè es van finançar amb deute de baixa qualitat (els bons porqueria) i poc capital. Però amb la guerra han tornar a obrir els jaciments i tenen un tsunami de liquiditat inesperat. Els vaixells amb gas liquat arriben a Europa, i la UE busca plataformes i noves instal·lacions als ports de Bremen i Hamburg per gasificar aquests subministraments, però són més cars que el petroli dels Urals, que Rússia reserva als països que considera amics. L’Índia compra més de 350.000 barrils diaris amb descomptes que no tenen els països de la UE.

I ara la reacció positiva de la Comissió Europea. És un ambiciós pla per prescindir del gas de Rússia. Primer, inversions massives per a energies renovables. Compres conjuntes de gasos als mercats internacionals i finançament inusitat per a infraestructures, que deixaran de banda el veto d’Hongria a prescindir del petroli de Rússia. Les importacions de gas rus s’han reduït d’un 40% (any 2021) a un 26% a l’abril d’aquest any. Llançament de l’anomenat pacte verd, que consisteix a estalviar energia i consumir-ne menys. Inversions massives per a projectes d’hidrogen verd i arribar al 2030 sense dependre dels combustibles fòssils. Afavorirà el medi ambient i els consumidors.

Conseqüències El BCE atribueix al conflicte una part important de la inflació de la zona euro i els elevats costos de l’energia