Tancar el viatge com més aviat millor

Contractar ara els vols és clau per la demanda i la desaparició d’ofertes d’última hora

Les ganes d’escapar-se són generalitzades. Però aquest any gaudir de l’estiu serà més car i més difícil si hi ha indecisió, perquè els vols i els hotels s’encareixen així que arriba la temporada alta. Amb l’oferta encara per recuperar-se de la pandèmia hi ha menys llocs disponibles, i lluitar per alguna d’aquestes opcions obliga a anticipar-se més que mai. Entre que s’exhaureixen de pressa i que es descarten ofertes d’última hora, la previsió és obligada.

Els preus per volar pugen. Es combina una pressió de la demanda, desfermada després de la covid, i un sector per sota del 2019. A més, les aerolínies han vist com es doblava el valor del combustible, que s’acosta a un terç dels seus costos, segons assenyala Javier Gándara, president de l’Associació de Línies Aèries (ALA). Alhora tenen el desafiament de continuar estimulant la demanda, ja que segons les últimes dades, de l’abril, el factor d’ocupació dels avions va ser d’un 80%.

Com a resultat, dades del portal de vols Kiwi.com apunten que els preus de venda són un 30% més cars que l’any passat, quan les companyies els adaptaven per fomentar les compres. Però sobre el 2019 el preu mitjà està un 10% més baix perquè els viatges low cost tenen més pes i encara “continuen oferint promocions per impulsar la demanda”, detalla Mario Gavira, vicepresident de creixement de l’empresa. En concret, els preus d’una de les grans empreses del sector són un 19% més baixos. En els hotels, a la Unió Nacional d’Agències de Viatges (UNAV) xifren l’increment en un 5%, segons especifica José Luis Méndez, el seu president, per bé que varien segons la zona.

Les dates marquen la diferència. “Per viatjar entre l’1 de juliol i el 31 d’agost ja no es trobaran gangues”, alerta Gavira. L’impacte més gran es veu en vols de llarg abast. “En la ruta Europa-Llatinoamèrica, per exemple, la capacitat continua sent un 30% inferior. Les companyies tenen menys seients per omplir i miren de treure els màxims diners possibles”, continua. “La regla número u és reservar com més aviat millor. Els preus només pujaran”. També serveix la flexibilitat

Ser flexible en les dates i els horaris podria marcar la diferència a l’hora d’estalviar

Els problemes i les cues en els controls es podrien repetir a l’estiu “si no es posen més mitjans”, alerten des d’ALA. Es demana de reforçar la presència de policies al primer estiu sense restriccions per a britànics, no comunitaris i gran focus de viatgers. Altrament es podrien endarrerir vols, ja que els haurien d’esperar. Per descongestionar també es planteja que els britànics amb passaport electrònic passin per les màquines automàtiques. d’horaris, que permet “més possibilitat de tarifes atractives”, sobretot en low cost. També allunyar-se de dates amb més demanda –del 10 de juliol al vint-i-tants d’agost–. “El juny i el setembre són perfectes per gaudir de les vacances: hi ha preus més baixos i el mateix servei”, assenyala Méndez. Les Balears, Andalusia, el centre d’Europa –llevat dels països bàltics, per Rússia– o Nova York són algunes de les destinacions amb més demanda, repassa.

En temps d’inflació i més despeses en les famílies, la pujada dels preus ja es notaria en les reserves que es fan. “Es retallen dies, de 10 a 7, i es fraccionen viatges: s’espera a la temporada baixa o l’hivern per acabar les vacances”, diuen les agències de viatges. Això es podria estendre: per a l’hivern, quan la renda disponible podria estar més ressentida per la inflació i amb menys capacitat d’estalvi, la visió “és molt incerta”, anticipa Gándara.

La pressió de la demanda també es fa notar en el luxe. “Als hotels els preus gairebé es doblen, amb habitacions que han saltat de 1.200 a 2.000 euros en destinacions amb més atractiu, i per viatjar en business s’ha passat d’aconseguir bitllets de 2.000 euros a haver-ne de pagar 6.000, repassa Francesc Escánez, director d’Atlàntida Viatges. “La demanda és tan forta que la gent ho agafa igual”, exposa. En destinacions estrella com ara Itàlia, Grècia o Croàcia –aquest any triomfa el Mediterrani–, intentar anar-hi amb magnificència al juliol o a l’agost ja és gairebé impossible. I aconseguir iots o avions privats també.

Qui esperi ofertes d’última hora té les de perdre. Tret d’algun cas aïllat com ara creuers en països bàltics o al Carib, no n’hi haurà, es coincideix. “A Itàlia o Grècia ja no es trobaran gangues en vols o als hotels de més nivell. El millor és planificar a llarg termini; si no, pagaràs més. Si saps que te’n vols anar a l’estiu, agafa-ho al febrer, no esperis”. “Hi ha destinacions que ja no tenen places. S’ha de reservar amb 30 o 45 dies d’antelació a la data de sortida, pel cap baix”, incideix Méndez. Com sempre, anticipar-se en la planificació surt a compte. Aquest any, amb pressions per tot arreu, encara més.