(In)seguretat nacional

Recentment, el Congrés dels Diputats ha aprovat a tràmit l’avantprojecte de modificació de la llei 36/2015 de Seguretat Nacional, que té aspectes d’enorme transcendència per al teixit empresarial i per a la ciutadania perquè, entre d’altres, preveu la creació d’un catàleg de recursos que podrien ser utilitzats pel Govern central davant d’una “situació d’interès per a la seguretat nacional”. Com a ciutadà i representant empresarial em sorprèn i em preocupa la manca de ressò i de debat públic sobre aquesta llei. Tal com proposa el text, a partir d’ara el president pot declarar per reial decret una “situació d’interès per a la seguretat nacional” i integrar l’acció de tots els recursos disponibles de les administracions públiques, així com els del sector privat, tant d’empreses com de particulars.

La covid ha posat de manifest les vulnerabilitats de la seguretat espanyola i europea i la revisió de la llei pretén, diuen, garantir el subministrament dels recursos de primera necessitat o de caràcter estratègic. Així, el Consell de Seguretat Nacional va crear el 2020 la Reserva Estratègica de Capacitats Nacionals de Producció Industrial per a sectors com l’electrònica, la química, l’aeronàutica, etcètera. El text del 2015 ja preveia la participació del sector privat permetent-ne confiscacions temporals i la intervenció i ocupació de les empreses, però la modificació actual n’amplia l’abast. Al títol IV, “Contribució de recursos”, l’article 28, “Participació del sector privat”, indica que qualsevol persona major d’edat estarà obligada a fer les prestacions personals que exigeixin les autoritats, seguint les directrius del Consell de Seguretat Nacional i, tot això, sense dret a indemnització. Per a les empreses, es confirma la possibilitat de confiscació temporal i d’intervenció o ocupació transitòria, amb dret a indemnització en cas d’existir un perjudici en els béns i serveis.

Tot i compartir la necessitat de millorar la coordinació entre els recursos públics i els privats per fer front a una situació de risc excepcional, no deixa de ser preocupant la manca de debat públic sobre la matèria.

Sota quines condicions hi hauran de participar les persones i les empreses? Quins són els límits d’una democràcia per obligar les persones a fer treballs forçats per a l’Estat? Com es decidirà quines persones o empreses seran les afectades? Quan tindrà dret una empresa a indemnització i com es calcularà? Quins són els límits del concepte de seguretat nacional? L’actual definició es mostra massa àmplia i difusa i genera inseguretat jurídica. Si aquesta llei afecta drets fonamentals com els d’informació, reunió o educació, no hauria de ser tramitada com a llei orgànica i no ordinària?

Considero que és necessari i imprescindible involucrar els agents socials i econòmics en el debat per abordar el detall d’aquestes actuacions i evitar la manca de concreció del text per poder dissipar la situació actual d’inseguretat jurídica.

Imposició Tot i compartir la coordinació entre els recursos públics i privats davant una situació excepcional, és preocupant la manca de debat