Tornar al passeig de Gràcia i la Rambla

Els carrers més freqüentats de les ciutats no acullen sempre les botigues de més facturació ni les de luxe. La plaça Sintagma, a Atenes, s’ha convertit en el lloc de trobada, en el veritable fòrum atenès; les compres tant dels nadius com dels turistes es concentren uns metres més enllà, pujant el Partenó o al boulevard avinguda Ermou. Passa el mateix a la Grand-Place de Brussel·les: allà les manifestacions i les cites, però per anar de botigues caldrà desplaçar fins als carrers Antoine Dansaert o Chaussée d’Ixelles. A Munic, el Neuhauser Strasse, ple de grans magatzems, és el més freqüentat, però la facturació més gran per metre quadrat es desenvolupa a Maximillian Strasse, el més car d’Alemanya.

Tot just dos quilòmetres i mig separen Jardinets de Gracia de Colom, el cor comercial de Barcelona. Botigues, restaurants, hotels, bars, museus, monuments, mercats, llocs històrics de memòria viva –alguns de tan tràgics com la matança del 17 d’agost de 2017– ... Vivim dies postpandèmics. Tornen a poblar aquest espai més turistes que nadius, a mesura que tornen molts dels que no han pogut venir durant els dos últims anys. En aquests pocs quilòmetres es concentra la més alta facturació i les botigues més cares. Per a tots els gustos. La freqüentació turística del centre històric ha significat des de fa molts anys la part més voluminosa dels prop de 14.000 milions d’euros que factura el turisme a la ciutat, segons un estudi recent (Importància de l’economia del visitants de l’RMB per reeconomitzar el centre de Barcelona, Barcelona Oberta, 2022), firmat per l’excel·lent consultor Roger Gaspa.

El passeig de Gràcia va començar aquests dies les celebracions del seu bicentenari; la Rambla, cinquanta anys més veterana, un dia d’aquests, la reforma més esperada. De la vida d’aquest gran passeig comercial, enllaçat per la plaça de Catalunya, en depèn el futur econòmic de la ciutat. Activitats d’atracció, com els actes previstos a dalt, i reestructuració integral a baix, sonen ben junts. Sobretot si van a l’una el sector privat i el públic. Aconseguir que tornin al centre els residents de la ciutat i de la província i sobretot els turistes s’ha de convertir en un esforç permanent de tothom. És la punta de llança, això sí, però requereix urgentment la descentralització d’oferta turística a la resta dels barris. Els millors anys turístics, quan russos i xinesos corrien per la ciutat, aquest espai era transitat per prop de cent milions de persones. No es tracta de créixer i créixer en visitants. Ni de mantenir aquesta xifra. Ni de concentrar com més oferta millor. La massificació no cotitza, ni el mal servei, ni el mal producte. S’imposen, per tant, l’esponjament, la revalorització de les experiències, la innovació. La bona notícia és que el client està disposat a pagar més, molt més per això, i cada vegada menys pel contrari.

Repte turístic La massificació no cotitza, ni el mal servei, ni el mal producte: el client vol pagar més per innovació i experiències

|