Torna el turisme durant l’estiu més sec

Els experts adverteixen que cal invertir en infraestructures urbanes de proveïment i en digitalització

El sector turístic espanyol espera aquest any recuperar els nivells d’ocupació previs a la pandèmia de la covid. Exceltur, l’associació que agrupa les empreses turístiques espanyoles més importants, confia que tancarà l’any amb uns ingressos de 151.000 milions d’euros, un fet que suposaria assolir un 98% del PIB del sector registrat el 2019, any en què es va marcar un màxim històric. Torna el turisme, però ho fa a l’estiu, amb els embassaments més buits des que va començar el segle perquè només estan a un 45,3% de la seva capacitat.

Segons dades de l’Organització Mundial del Turisme, un ciutadà europeu consumeix entre 50 i 200 litres d’aigua al dia a casa seva (poc més de 100 litres en el cas dels catalans), però un turista pot consumir més de 400 litres d’aigua al dia. A més, José Carlos Díez, director del Fòrum de l’Economia de l’Agua, recorda que “la majoria de turistes es concentren en zones costaneres, que són les que més estrès hídric pateixen, i justament al juliol i a l’agost, que són els mesos més secs de l’any”.

Fernando Morcillo, president de l’Associació Espanyola de Proveïment d’Aigua i Sanejament (AEAS), ens tranquil·litza i afirma que el proveïment per a consum humà està garantit”, però adverteix

DADA

En milions d’euros, AEAS adverteix que cal augmentar la inversió anual en infraestructures en 2.500

del gran dèficit existent en inversions en infraestructures urbanes de proveïment. “Només s’acaben executant un 25% dels plans d’inversió hidrològics, cosa que provoca que les infraestructures siguin cada vegada més obsoletes, en detriment de la qualitat de l’aigua i del rendiment de les xarxes, perquè es produeixen més pèrdues d’aigua”, afirma Morcillo. “Portem des del 2010 sense invertir en infraestructures de l’aigua i això és un problema en temps de sequera”, afegeix Diez.

Segons càlculs de l’AEAS, l’aigua urbana necessita una inversió anual de 2.500 milions d’euros addicionals, fins als 4.900 milions, per poder garantir la qualitat i la sostenibilitat dels serveis i afrontar desafiaments futurs, com el canvi climàtic o els més exigents requeriments regulatoris en matèria de qualitat de l’aigua, potabilització, depuració i reutilització. Cobrir el dèficit d’inversions al cicle urbà de l’aigua s’estima que generaria l’equivalent a més de 43.000 llocs de treball anuals a temps complet a Espanya, i suposaria una reducció de les pèrdues d’aigua a la xarxa de distribució d’entre un 14% i un 22%.

El Fòrum de l’Economia de l’Agua també destaca la importància de prendre mesures per optimitzar la gestió hídrica, sobretot pel que fa a la digitalització. Díez insta, per exemple, a la instal·lació de sensors als aqüífers per evitar-ne la sobreexplotació. Toni Sánchez Zaplana, director d’innovació d’Hidraqua (grup Agbar), afirma que sí que s’està avançant en aquest camp. “Des dels nostres hubs Dinapsis per a la transformació digital, situats principalment en ciutats turístiques, hem desenvolupat algoritmes d’intel·ligència artificial que ens permeten obtenir una predicció fins a sis anys dels consums de l’aigua. Els resultats són aplicats als nostres sistemes experts de planificació de noves infraestructures, i per això podem saber els recursos necessaris per minimitzar l’impacte de l’increment de població a les zones turístiques en èpoques estiuenques i, d’altra banda, adaptar-nos al canvi climàtic”.

Díez assenyala una última problemàtica: “El baix preu que el consumidor paga per l’aigua a Espanya en comparació amb altres països”. A parer seu, uns preus més elevats serien un incentiu per invertir en eficiència.