Una manera de demanar perdó

Els grans magatzems de la Hudson Bay Company, un edifici monumental de seixanta mil metres quadrats que ocupa tota una illa de cases al centre de la ciutat, han estat durant més d’un segle la catedral comercial de Winnipeg. Però els últims anys tan sols dues de les seves sis plantes estaven obertes al públic, i al final les velles caixes enregistradores van deixar de funcionar del tot. Les grans prades canadenques tampoc no han escapat a la crisi del high street (el comerç minorista), davant l’avanç inexorable del consum en línia.

La Hudson Bay Company, creada al segle XVII a Anglaterra per tal de trobar el passatge del Nordoest i explotar els recursos naturals de les regions septentrionals i àrtiques d’Amèrica del Nord, és una de les empreses més antigues del món que cotitza a la borsa, i continua sent un gegant dels serveis financers, amb importants interessos en petroli i gas. S’ha diversificat, i tot i que conserva molts grans magatzems per tot el país, d’altres els ha venut o tancat. Com el de Winnipeg, el primer de tots.

Durant molt de temps, al centre de la capital de Manitoba estaven cara a cara els edificis d’Eaton i la Hudson Bay Company, vells rivals que competien no només per vendre roba i cosmètics, sinó per atreure als seus restaurants els polítics i homes de negocis, i a les seves elegants cafeteries, les dames de l’alta societat. Però les ciutats han canviat i la gent ja no surt tant a comprar. El primer va ser enderrocat per donar lloc a l’estadi on juguen els Jets d’hoquei sobre gel, i del segon no se sabia què fer-ne. El seu valor al mercat immobiliari era zero, per l’enorme cost d’una demolició o renovació.

Però la Hudson Bay Company ha trobat una solució imaginativa, que si bé no li reportarà diners, almenys en millorarà la imatge i li calmarà una mica la consciència. Traspassarà la propietat a una confederació de tribus natives de la regió, a la qual fa segles els van ser expropiades les terres, entre les quals hi havia el lloc que ocupen els grans magatzems. El Govern federal canadenc, dins del pla, aportarà cent milions de dòlars (75 milions d’euros) per convertir-los en un complex d’habitatge econòmic, parcs, restaurants, centres de reunions i un museu. Tot això, al cor de la ciutat, que té la concentració urbana més gran de població indígena de tot el país.

La Companyia de la Badia de Hudson va ser el gran motor de la colonització del Canadà, i a finals del segle XVII va controlar el lucratiu comerç de pells en una àrea que cobreix la totalitat del que avui és la nació, i s’estenia a les muntanyes Rocalloses i a l’actual costa dels Estats Units del Pacífic (Oregon i Washington). El rei anglès Carles II, sense consultar els indis i els inuit, va incorporar a la corona les terres natives, i les hi va regalar al seu nebot perquè les explotés. A partir d’aquell moment les relacions entre les dues parts, com és evident, no van ser particularment amistoses, i ara l’empresa, encara que sigui tard, ha trobat, sense que li costi ni un ral, la manera de fer un acte de contrició.

Les negociacions han durat 18 mesos, però al final tothom està content. Els indis (o primeres nacions, com se’ls anomena al Canadà), perquè han recuperat terrenys d’alt valor històric i sentimental que van ser dels seus avantpassats. Els propietaris actuals dels grans magatzems, perquè han trobat sortida a un edifici que era una rèmora i no tenia valor de mercat, i de passada han quedat bé políticament. I l’ajuntament de Winnipeg, perquè l’operació contribueix a la regeneració d’un downtown cada vegada més decadent, com el de tantes ciutats nord-americanes.

Avui els interessos de la Companyia de la Badia de Hudson, amb seu a Toronto, estan diversificats en la mercadotècnia, l’energia, la propietat immobiliària i el comerç minorista. No li va malament, amb alts i baixos, però res comparat amb aquells temps en què tenia el monopoli des de la península del Labrador fins al Pacífic, disposava del seu propi exèrcit i podia esclafar els nadius amb total impunitat.

Els grans magatzems han estat víctima de la crisi del ‘high street’ (el comerç minorista)

El Govern canadenc posa cent milions de dòlars per millorar el centre de la ciutat