La locomotora alemanya s’encalla

Per primer cop des del 1991, la balança és negativa per a l’exportació. Motiu: es paguen més diners si s’importa

Un senyal d’alerta plana sobre l’economia alemanya. Per primera vegada en una mica més de tres dècades, Alemanya ha registrat dèficit comercial mensual. Les exportacions al maig van ser de 125.800 milions d’euros, un 0,5% menys que el mes anterior, mentre que les importacions van ser de 126.700 milions, un 2,7% més que a l’abril. La balança comercial va registrar, per tant, un dèficit de 1.000 milions.

“Això no passava a la República Federal des de fa molt temps; les importacions no van superar les exportacions durant un mes en catorze anys –puntualitza el rotatiu econòmic Handelsblatt–. Les estadístiques anteriors al 2008 no són comparables per qüestions d’ajust, però fins i tot en aquest període la balança comercial hauria sigut gairebé sempre positiva”. Amb aquestes premisses, la premsa internacional i els analistes consideren aquesta dada com el primer saldo negatiu mensual des del 1991, l’any següent a la reunificació del país.

Al maig, Alemanya simplement va haver de pagar més diners per importar. L’encariment de l’energia a causa de la invasió russa d’Ucraïna, i de les matèries primeres en general en el context actual d’inflació, han anat laminant el superàvit comercial durant aquests mesos fins a arribar a les dades negatives publicades dilluns per l’Oficina Federal d’Estadística (Destatis). “L’atac de Rússia a Ucraïna i les sancions tenen un impacte en moltes parts de l’economia i de la societat”, assenyala Destatis en una nota.

Tot i que és aviat per afirmar-ho amb rotunditat, les dades suggereixen que Alemanya, la primera economia d’Europa, podria ser a les portes d’un final de cicle. La xifra té impacte psicològic a la indústria alemanya, molt preocupada per la perspectiva d’un hivern amb energia més escassa i costosa.

“No és tan sorprenent que les exportacions caiguin actualment; cal fixar-se en les importacions, i especialment en l’evolució dels preus”, va dir Oliver Rakau, economista d’Oxford Economics, a Bloomberg. Efectivament, la guerra provocada per l’atac rus a Ucraïna i els bloquejos a la Xina per la covid estan fent estralls a les cadenes de subministrament internacionals, cosa que té un impacte substancial en una economia com l’alemanya, molt orientada a l’exportació.

Els preus per importar energia,

DADA

0,5%

alimentació i components van augmentar més d’un 30% al maig en comparació amb el maig del 2021, mentre que els guanys cobrats per exportacions amb prou feines van créixer la meitat d’aquest percentatge.

Una part de l’augment del cost de les importacions és atribuïble a la inflació, però hi ha altres factors. A Alemanya, molts béns no es van poder

al maig que a l’abril, davant un 2,7% més en exportació durant el

mateix període produir i exportar a causa de la falta de material, un fet que ha passat sobretot al sector de l’automòbil. Els colls d’ampolla a la cadena de subministraments afecten tant les importacions com les exportacions, però l’efecte frena més les exportacions. Exemple: si l’acer i les peces per fabricar un cotxe no arriben a Alemanya, la importació d’aquestes quantitats s’omet a les estadístiques. Però el mal infligit a l’exportació és més important, perquè l’automòbil no produït, i que per tant no es ven a l’estranger, hauria tingut un valor superior a la suma dels materials.

La qüestió és si això és només un efecte a curt termini a causa de la guerra d’Ucraïna, o si el model de negocis d’Alemanya, la seva potent economia d’exportació, està experimentant un canvi estructural. Molts economistes germànics assenyalen que, fins i tot si es normalitzessin els preus de l’energia i s’acabessin la guerra i la pandèmia, és poc probable que hi torni a haver a Alemanya un gran superàvit comercial. Creix la impressió que importacions i exportacions s’equilibraran a llarg termini