Factures sota la catifa

Els compromisos polítics de despesa assumits per Pedro Sánchez suposen una greu llosa per al pròxim govern

Després de la cimera de l’OTAN a Madrid, arriben les factures. Duplicar la despesa militar de manera progressiva els pròxims anys; enviar armes i diners a Ucraïna fins que arribi l’alto el foc. La guerra està sent molt cara i cal pagar-la. Però això és només una part de l’acumulació de despeses que el Govern espanyol està fent com a conseqüència dels compromisos polítics assumits per Pedro Sánchez.

Una factura que ja estava sobre la taula és l’augment de la despesa en pensions com a conseqüència de la inflació. Cada punt que puja l’IPC, la despesa en pensions creix en 1.300 milions d’euros. Segons l’Airef, obligarà a pagar 13.000 milions d’euros que erosionaran el marge de maniobra per a la resta de despeses. I no es tracta d’un abonament en una sola vegada, sinó que, en incorporar-se la pujada a la massa salarial de les pensions, es traslladarà als següents exercicis en forma de bola de neu. És a dir, és un compromís polític assumit pel Govern socialista, però a què haurà de fer front l’Executiu que surti de les urnes que, d’acord amb tots els pronòstics, estarà presidit per Alberto Núñez Feijóo.

Una altra nova factura que cal posar a sobre de la taula és el pagament del servei del deute. En la mesura que el deute públic espanyol, des que va arribar Pedro Sánchez a la Moncloa, s’ha incrementat més de 300.000 milions, dels quals 30.000 són dèficit estructural, el pagament d’interessos s’ha incrementat. Aquesta situació s’agreuja encara més amb la decisió del BCE d’apujar els tipus d’interès. S’estima que l’augment de la despesa en paga d’interessos suposarà 10.000 milions d’euros més els pròxims tres anys. És a dir, que també s’haurà de fer front al mateix la pròxima legislatura.

Sánchez ha anunciat que s’augmentarà la plantilla de l’Estat en 47.000 nous funcionaris, dedicats en part a substituir els que s’han anat jubilant. A això cal afegir-hi la conversió de temporals en fixos de 67.000 professionals sanitaris. És a dir, que el capítol I que recull la nòmina dels treballadors públics tindrà un fort increment a què cal afegir la pujada de salaris com a conseqüència de l’augment de la inflació. Una altra bomba de rellotgeria per al pròxim govern és que haurà de compensar els treballadors públics per les pèrdues de poder adquisitiu que ja hi està havent si no vol enfrontar-se amb un gravíssim conflicte laboral.

A aquest augment de despeses que es projecten a futur cal sumar-hi l’augment de les partides de sanitat, educació, subvencions i ajuts socials. Els estímuls a la transició energètica i un llarguíssim etcètera que s’ha estat acumulant