“La reina del dèficit”

María Jesús Montero ha estat batejada en cercles financers com “la reina del dèficit”. Se li va imposar el sobrenom després del míting electoral que va fer a Andújar, quan va retreure al llavors govern popular tenir superàvit. És com “quedar-se amb els diners dels ciutadans sense gastar”. A parer de l’avui ministra d’Hisenda era una autèntica vergonya. Amb una previsió dèficit d’un 5% del PIB per a aquest any i un deute d’1,5 bilions, la més alta de la UE, la frase crida l’atenció.

LA DADA

L’Executiu confia que l’augment de la recaptació fiscal aconseguirà equilibrar els comptes

aquests anys, primer com a conseqüència de la pandèmia i després a causa de la guerra.

Moltes d’aquestes despeses que s’estan reconeixent ara no s’estan pagant perquè es transfereixen en el temps. N’hi ha prou amb un exemple, el Servei d’Ocupació Pública (SEPE) té reconegut el dret dels treballadors que han decidit capitalitzar el seu atur per crear una nova activitat, però no els paguen. I el mateix es pot dir de l’ingrés mínim vital, que en part no s’ha pagat. Així passa amb les factures a proveïdors, etcètera.

Es tracta d’una estratègia que tradicionalment s’ha dit “posar factures sota la catifa”. Són tècniques més o menys acceptades per controlar de manera artificial el dèficit públic i transferir-lo als exercicis següents. Una pràctica que ve de lluny. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ja va crear aquest problema a Andalusia, segons la Cambra de Comptes, que va aflorar un important dèficit ocult després del seu mandat. Raó per la qual els populars temen que estigui repetint la jugada.

Davant un augment tan fort de la despesa, no només caldria retallar-lo, sinó a més afrontar un augment dels impostos com li reclamen els seus socis de coalició i els sindicats. Tot i això, la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, s’hi oposa amb dents i ungles, perquè entén que seria una càrrega afegida a l’augment de costos que estan tenint les empreses i les obligaria a retallar plantilles. El discurs oficial és que no és necessari, perquè està augmentant la recaptació fiscal a prop d’un 20% com a conseqüència del creixement econòmic, la creació d’ocupació i la pujada dels preus.

El problema arribarà la pròxima legislatura, quan l’economia deixi de créixer a un ritme superior a un 4%, la inflació es controli i es comenci a destruir ocupació. En aquest moment, la recaptació d’Hisenda es desplomarà i, al contrari, les despeses continuaran creixent amb força com a conseqüència dels anomenats estabilitzadors automàtics i de les factures que han quedat sota la catifa.

Tot fa pensar que Pedro Sánchez i el seu equip deixaran una herència enverinada als seus successors.