Caducitat de les aberracions

Conseller i director general de Renta4 Banco

Els tipus d’interès negatius seran recordats com una aberració històrica que van imposar alguns bancs centrals com el BCE. La primera vegada que el BCE va situar els tipus en negatiu va ser el 2014. El BCE ja ha anunciat pujades de tipus almenys al juliol i el setembre, per situar els tipus d’interès en positiu després de vuit anys.

Sorprèn que sigui notícia que el Tresor espanyol emet lletres del Tresor i hagi de pagar interessos als compradors d’aquestes lletres. S’ha acabat cobrar interessos pels préstecs. L’emissor de deute haurà de pagar interessos. El contrari, encara que s’hagi viscut, atempta a la lògica.

El BCE no ha trobat el moment d’apujar els tipus d’interès, ni tan sols a zero, els últims vuit anys. Ara, amb la inflació de l’eurozona en un 8,6%, i un risc creixent de forta desacceleració econòmica, i fins i tot de recessió, s’hi veu obligat. La principal causa de la inflació actual es deu a problemes d’oferta i, en especial, als preus de l’energia. No es deu a un sobreescalfament de la demanda. Les pujades de tipus tenen com a efecte una reducció “desitjada” de la demanda amb un inevitable efecte negatiu en el creixement econòmic.

Els últims mesos, la màxima preocupació del BCE ha estat la inflació. Tot i així, els tipus d’interès continuen en negatiu, encara que l’IPC estigui per sobre del seu objectiu des del maig del 2021. Davant els auguris cada vegada més estesos d’una forta desacceleració econòmica l’última part de l’any, davant la incertesa de la disponibilitat del gas rus, el focus d’atenció virarà cap al risc de recessió. En aquesta conjuntura, el BCE difícilment podrà ser gaire bel·ligerant amb les pujades de tipus d’interès sense infligir un sever càstig al creixement econòmic.

EL PITJOR BANKINT -12,60%