L’amarg final dels tipus negatius

La sortida dels tipus negatius, que provoca un augment automàtic dels ingressos de la banca, arriba amb dubtes sobre la inflació i el nou impost

Feia més de set anys que la banca espanyola esperava una pujada de tipus. I quan ha arribat no ha estat tal com ho tenien previst en els plans estratègics. La sortida dels nivells negatius que ha començat aquest mes arriba en una situació d’altíssima incertesa (hi ha qui fa servir el terme de precrisi) davant la desbocada inflació, els bloquejos en la cadena de subministrament, l’increïble preu dels combustibles i la guerra d’Ucraïna. I per si no hi hagués prou incertesa, el Govern central ha improvisat a l’últim moment un nou impost que hauran d’abonar les grans entitats els pròxims dos anys per valor d’uns tres mil milions d’euros.

Aquesta setmana el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha volgut deixar clar que el sector a Espanya està en una posició més bona per afrontar els núvols que planen sobre l’economia que la que hi havia el 2007. Pel que fa a la pujada de tipus, que podria arribar a l’1,5%, en paraules del mateix Hernández de Cos, és positiva per als marges dels bancs, però també va advertir dels riscos de la desacceleració sobre la morositat, especialment dels clients més vulnerables.

Pedro Pérez Iruela, soci director dels Serveis Financers d’EY, reconeix les bones perspectives que s’obren “després de molts anys de tipus d’interès nuls o negatius, en què la rendibilitat del negoci bancari ha estat penalitzada”. Pérez Iruela recorda que hi haurà una depreciació de carteres perquè “les operacions a tipus variable continuen pesant més en les carteres dels bancs espanyoles, malgrat l’auge de les operacions a tipus fix dels últims anys”. Sense fer res, els bancs ingressaran més per les hipoteques concedides anys enrere.

Francisco Uría, responsable global de banca de KPMG, matisa que “de moment es tracta d’una pujada moderada, per la qual cosa no s’anticipen grans canvis pel que fa a les entitats, tot i que la rendibilitat sí que tendirà a millorar”. Des d’Analistes Financers Internacionals (AFI), la consultora de banca María Rodríguez afirma que els principals efectes negatius són “la pèrdua de valor produïda ja a les carteres de renda fixa i en la capacitat de pagament de les famílies i empreses, davant un entorn de refredament macroeconòmic”.

Quan es baixa al detall dels grans bancs i se’ls pregunta directament –aquesta setmana tots van donar la seva opinió– sobre el curt i mitjà termini, hi ha més clarianes que núvols. Incloent-hi el núvol dels esmentats 3.000 milions a pagar en el nou impost de la banca.

El conseller delegat del Santander, José Antonio Álvarez, va reconèixer que “la pujada de tipus ajudarà que els ingressos

Barcelona

BCE

Reserva Federal