Els actors dels pagaments digitals

Worldline és la firma líder a Europa per volum de transaccions gestionades

Sobre el futur dels diners hi ha opinions (i fantasies) per a tots els gustos. La realitat trincotrinco indica que els pagaments digitals han guanyat terreny sobre l’efectiu, però estan molt lluny de desplaçar-lo. Simplifiquen la vida dels ciutadans, d’això no n’hi ha cap dubte. Perquè això passi i els beneficiaris ho percebin així cal uns actors que l’usuari comú amb prou feines sap que existeixen: els especialistes parlen d’un model de quatre cantons.

Resum imprescindible: l’usuari compra en un comerç (o un hotel, una aerolínia o el prestador d’un servei en línia) i se li carrega l’import al seu compte. Perquè aquesta transacció arribi a bon port hi han d’intervenir dos interlocutors més (o cantons): un intermediari financer que anomenen adquiridor i unes xarxes de mitjans de pagament o esquemes, amb Visa i Mastercard com les més conegudes. El model s’enriqueix amb més actors, que no són pròpiament cantons: s’ocupen de l’acceptació (passarel·la de pagament) o habilitació entre diferents adquiridors i xarxes.

Així entra en escena David Valero, director de Merchant Services de Worldline. Aquesta divisió aporta un 70% dels ingressos totals –de 2.020 milions d’euros el primer semestre– del grup. És líder europeu per volum de transaccions gestionades i número quatre de la taula mundial, precedit per tres rivals dels Estats Units. Ara per ara cap grup xinès no apunta en aquesta competició d’abast global.

“L’objectiu de Worldline és manifest: continuar creixent tant per la via orgànica com per la inorgànica. Perquè en aquest mercat globalitzat, que es combina amb la necessitat de presència local, la mida és important”.

Els dos últims anys Worldline ha adquirit diverses companyies en diferents països: una a Itàlia, dues a Grècia, una altra que cobreix els països nòrdics... I tot indica que continuarà així, perquè pretén, segons Valero, “atendre globalment els clients nacionals i localment els internacionals. Hi ha de tot: grans superfícies, cadenes de moda, marques de luxe o companyies com Ikea, que ens va demanar una solució específica que no fos la mateixa que tenen amb nosaltres a França ni la que tenen a Suècia o Noruega. Ho dic per assenyalar que en aquest negoci els trets de cada país són rellevants. Som globals, però hem de respectar els esquemes locals existents, com a Portugal, Itàlia o Bèlgica”.

Aquest és un auguri de concentració en el sector? “Sí i no. L’atomització també té el seu paper, perquè hem de ser en molts països.

Així mateix, els nuclis locals han de ser oberts, perquè a cada país hi ha actors de nínxol per integrar en la solució que oferim al comerç”. Almenys hi ha un estàndard de comunicacions? No del tot. “Aquesta és la tendència, i fins i tot hi ha una norma ISO, però a Espanya, per exemple, és imprescindible utilitzar el protocol de Redsys, un consorci que està controlat pels bancs”.

Les targetes continuen sent el mitjà de pagament dominant, però es combinen creixentment amb el pagament amb mòbil, que ha guanyat popularitat durant la pandèmia. Les novetats que estan agitant el mercat procedeixen d’iniciatives financeres: una són els dèbits de compte a compte (Worldline ja ha integrat Bizum, però Redsys encara ho està considerant) i BNPL, sigles en anglès de compri ara i pagui més tard, que desperta interès en un dels cantons, el comerç, i recels en un altre, els bancs.

Amb l’arribada d’aquestes novetats i d’altres –amb les criptomonedes a l’aguait–, conclou Valero, “tots tenim necessitat de reinventar-nos, no podem ignorar cap moviment”.

Expansió global, integració vertical i presència local són les tendències del mercat

La que va ser filial del grup francès Atos factura uns quatre mil milions d’euros l’any