Menys fusta, és la guerra!

Declino la cèlebre frase d’Els germans Marx a l’Oest d’acord amb la directriu de la Comissió Europea als estats membres de reduir “voluntàriament” el consum energètic. “Més fusta, és la guerra!”, cridava en Groucho. Van der Leyen em recorda el còmic, en sentit contrari: “Menys consum energètic, que estem en guerra!”.

Allò de voluntari també va ser graciós: “La mesura és voluntària, però obligarem a complir-la al país que la incompleixi”.

Siguem realistes: ningú entén que una sola empresa europea redueixi el consum energètic si això comporta un cargol menys fabricat. Europa necessita, més que mai, elevar el PIB, i a la indústria no se la privarà d’un sol quilowatt produït o no amb gas, sigui rus, algerià o nordamericà.

A Espanya, entre el 1940 i el 1958, a causa de l’aïllament del règim franquista, vam viure una època semblant en què, per falta de gas i petroli, calia imposar serioses restriccions al consum. Parlem de mesures com ara el subministrament o la prohibició del funcionament d’ascensors en determinades hores i, igual com les cartilles de racionament d’aliments, hi havia inspectors que controlaven, racionaven i repartien el consum d’energia de les empreses. Allò va alentir la recuperació econòmica d’Espanya de manera molt rellevant. Si alguna cosa es va aprendre va ser que al sector productiu no se’l pot deixar sense llum, perquè el pa de tothom depèn de la producció de béns i serveis.

Així doncs, en realitat, les mesures que es posaran en marxa, si és que finalment s’implementen, afectaran exclusivament el sector residencial i il·luminat públic, així com determinades calefaccions centralitzades d’alguns països de l’Europa de l’Est.

Perquè, a veure... Oi que no hi haurà inspectors que entrin a les cases a controlar la temperatura de les llars? S’inhabilitaran ascensors com a l’Espanya de la postguerra? Siguem realistes. Tot seran recomanacions i, a tot estirar, els llums de Nadal estaran encesos menys hores o els edificis de les administracions predicaran amb l’exemple dels seus termòstats controlats per l’Estat.

Fora d’això, afirmo des de fa temps que aquesta guerra no interessa ningú. Ni tan sols la mateixa Rússia, per molt que Putin s’entossudeixi a mantenir-la. A Ucraïna es parla d’un alto el foc per al desembre. Un alto el foc als carrers que es traduirà en “més foc a les centrals elèctriques, que ja no hi ha guerra”.

Tant de bo.

|