La crisi climàtica fa minvar la collita

Les campanyes de fruita de pinyol i de cereal cauen a doble dígit a Europa a causa de la sequera i els cops de calor

La matinada del 2 d’abril els pagesos lleidatans la van passar en vetlla. A cada hora que passava, el termòmetre baixava una mica més: dos sota zero, tres, quatre, cinc... fins a sis sota zero va arribar a caure. El camp patia la pitjor glaçada dels últims 40 anys. Durant tres nits consecutives, els agricultors van estar regant i regant, escalfant els arbres amb pots de parafina cremant. Tanmateix, els esforços van servir de ben poca cosa. La major part de la collita de préssec i nectarina es va perdre, i de retruc, els ingressos i llocs de treball de milers de persones. La fruita de pinyol és avui la varietat més representativa del camp a Catalunya, seguida de la poma i la pera, que van resistir millor el fred extrem del mes d’abril.

Però aquest no ha estat l’únic episodi traumàtic per al sector de la fruita dolça. La crisi climàtica també ha portat un maig més calorós del que és habitual i un estiu marcat per l’escassetat de pluges i dures onades de calor. Això ha obligat a anticipar la collita i el gènere ha sortit més petit i amb algunes tares.

Fa setmanes que els pagesos posen el crit al cel. “És el pitjor any que recordem. La collita de fruita de pinyol a Catalunya caurà un 70%. Si l’habitual és obtenir-ne al voltant de 550.000 tones, aquest any només arribarem a les 165.000”, es dol Manel Simón, director general de la patronal Afrucat, que afegeix que l’afectació de la poma i la pera serà menor, d’un 25%. Segons el sindicat Unió de Pagesos, la glaçada provocarà unes pèrdues de 450 milions d’euros al sector de la fruita dolça.

I no només els empresaris de la fruita estan preocupats. Els agricultors del cereal a Catalunya també n’han vist caure les collites un 32% respecte a la temporada passada. Segons dades de l’Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja), s’han recollit 890.014 tones, en comptes dels 1,3 milions del 2021, procedents principalment de les varietats d’ordi, blat i civada. “La collita ha estat molt sobtada, s’ha hagut d’avançar dues setmanes a causa de la sequera i les onades de calor”, lamentava aquesta setmana la presidenta Rosa Pruna. Segons estimacions d’Unió de Pagesos, les pèrdues ocasionades pel clima extrem seran de 180 milions d’euros.

La preocupació sobre l’escalfament global s’estén arreu del continent. De fet, a mitjans de juliol, la Comissió Europea va alertar en un informe que l’estrès hídric reduiria el rendiment dels conreus de diversos països. Els riscos més grans, segons la UE, els afronten Espanya, França, Portugal, Itàlia i Romania i tampoc no se’n salvaran Alemanya, Polònia, Hongria, Eslovènia i Croàcia.

Tota mena de varietats estan afectades pel canvi climàtic. Aquesta última setmana, el focus estava posat en les recents collites del cereal. A Alemanya, la falta de pluges obligarà a reduir la producció un 15% mentre que a França, que ha viscut el mes de juliol més sec de la seva història recent, algunes menes de cereal afronten caigudes de doble dígit mentre que d’altres creixeran lleugerament. A Espanya, el descens mitjà de la collita de gra serà d’un 23% respecte al 2021. “Des de fa vuit anys, cada campanya avancem la collita un parell de setmanes i això provoca caigudes de la producció i minves al producte”, expressa amb preocupació José Roales, agricultor del cereal a Zamora i representant del sindicat estatal COAG.

Pel que fa a la fruita, les caigudes a escala global no seran tan pronunciades com a Catalunya. A Espanya, les varietats de pinyol baixaran un 32%, mentre que a Europa pujaran un 9% anual (si bé respecte a la mitjana dels últims quatre anys, es registrarà un descens d’un 20%). En canvi, la fruita de llavor (poma i pera) evolucionarà a l’alça a Espanya i també en el conjunt d’Europa, gràcies a l’empenta de la poma a Polònia, segons previsions del Ministeri d’Agricultura.

Malgrat els devastadors efectes de l’escalfament global, els agricultors no temen pel seu futur immediat. En la majoria de casos tenen les espatlles cobertes per haver contractat una assegurança que respon davant les adversitats climàtiques. “A Catalunya, un 85% dels agricultors de fruita dolça estan protegits i per això podran recuperar les inversions que han destinat en aquesta collita”, assegura Manel Simón, d’Afrucat.

L’assegurança agrària és doncs un salvavides, però de totes maneres els agricultors afronten el futur amb preocupació. El sector no és aliè a la hiperinflació i, com tothom, ha hagut