La Vanguardia (Català) - Diners
La clau és el sòl
L’agricultura regenerativa s’erigeix com a solució a les actuals crisis energètica, climàtica i alimentària
Un estudi de la Universitat Estatal d’Ohio demostra com mentre més de 600.000 famílies grangeres dels EUA feien fallida, d’altres aconseguien augmentar els seus beneficis en un 300% de mitjana. Què havien fet els segons? Fer el pas cap al que es coneix com a agricultura regenerativa. És la mateixa que es va fer famosa al documental Besa el suelo de Netflix per salvar de la ruïna un agricultor que s’havia quedat sense diners per invertir en noves collites.
“L’agricultura regenerativa pretén no dependre d’entrades externes, com ara gasoil, insecticides, herbicides o fertilitzants; unes entrades que cada vegada costen més”, assenyala Marc Gràcia, investigador del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) i col·laborador del projecte Planeses Agricultura Regenerativa. En lloc d’aquestes entrades, aquesta mena de pràctiques agràries se serveixen de tècniques com ara promoure la biodiversitat per combatre les plagues o malalties.
Un altre avantatge clau en temps de sequera com els actuals “és la important resistència i tolerància dels sòls de l’agricultura regenerativa en períodes de poques precipitacions, com també a l’erosió per vent i pluges extremes”, explica Ralph Rosenbaum, investigador del programa Sostenibilitat en biosistemes de l’IRTA. N’és un bon exemple el cas del celler australià Cargo Road Wines. Mentre el país vivia la pitjor sequera en 100 anys, aquesta empresa no només va aconseguir tirar endavant les seves collites, sinó incrementar la producció en un 11,24%.
Gràcia destaca també que es tracta de “sistemes amb elevats nivells de producció perquè els sòls són més fèrtils, ja que són més rics en matèria orgànica”.
Més enllà de tots aquests avantatges, la gran clau de l’agricultura climàtica és la seva capacitat per emmagatzemar diòxid de carboni (CO2), principal gas responsable de
L’agricultura regenerativa no depèn d’entrades externes, com ara el gasoil o els fertilitzants
La terra és més resistent als períodes de sequera i a l’erosió per vent i pluges extremes