Inserció laboral amb terres sense relleu

Coop-era forma i capacita laboralment persones en risc d’exclusió social per mitjà de feines agràries

Dins de la cooperativa social Actua va sorgir fa cinc anys una iniciativa que converteix la falta de relleu generacional agrari en una oportunitat per ajudar a integrar en el món laboral persones en risc d’exclusió social. Aquest projecte en què les dues parts guanyen es diu Coop-era i està capitanejat per Christian Buono i Adrià Ramó.

“La primera verema va tenir lloc el 2019 i, tot i que continuem ajudant els petits agricultors i la cooperativa de vi i cava Covides en l’època de recol·lecció del raïm, ara Coop-era conrea les seves pròpies terres i comercialitza els seus propis aliments”, explica Buono. L’últim producte de Coop-era és una col·lecció de quatre vins.

Amb la seva comercialització, els coordinadors del projecte esperen “deixar de dependre tant dels ajuts públics”, en paraules de Buono. Els vins han estat possibles gràcies a la col·laboració de quatre petits elaboradors del territori.

Ocupen, sobretot, joves procedents de països africans, als quals no només ofereixen una ocupació durant un any, sinó que els ajuden a adaptar-se per encaixar en el món laboral. Treballen sota la batuta d’un jove pagès de la zona que combina el cultiu de les seves finques amb Coop-era. Els contractes dels joves són per mitjà de programes finançats pel Servei d’Ocupació de Catalunya.

Les terres, situades a les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, no són de propietat, sinó que són arrendades a propietaris que no les estaven fent servir, ja sigui per falta de relleu generacional o perquè són petites o estan apartades. S’hi conreen préssecs d’Ordal, vinya, oliveres i hort. La combinació de tots aquests cultius els permet tenir feina durant tot l’any.

Fan venda directa amb marca pròpia per mitjà del mercat de Sant Pau d’Ordal i de la cooperativa Actua. A més, també els comercialitzen en restaurants de la zona. Els aliments que no arriben a vendre o bé que no compleixen els estàndards del mercat, els destinen a la Fundació Espigoladors i al Rebost Solidari de Vilafranca, per tal d’evitar el malbaratament alimentari.

El repte ara és aconseguir que el projecte sigui rendible per si mateix, sempre aplicant criteris de reinversió i autocapitalització dins de l’economia social i solidària.