Els fenòmens naturals desborden les assegurances

Els episodis climatològics i geològics extrems marquen un rècord; el dany econòmic causat es pot duplicar la pròxima dècada

La natura es rebel·la i passa factura. Els episodis climatològics extrems (tempestes, tifons, ciclons) i els fenòmens naturals violents (terratrèmols, erupcions) augmenten. Les conseqüències econòmiques estan revolucionant el negoci del sector de les assegurances, amb costos milionaris.

A escala global, amb el 2023 ja són quatre anys seguits que els danys assegurats han suposat reemborsaments per imports de més de 100.000 milions de dòlars. Segons el Swiss Re Institute, l’any passat hi va haver un total de 142 catàstrofes naturals extremes, un nou rècord. Estan augmentant les tempestes climatològiques convexes severes, que són esdeveniments d’intensitat mitjana però superior al normal, imprevisibles, concentrats i que afecten ara zones que fa anys no estaven acostumades a viure fenòmens d’aquestes característiques.

Les pèrdues econòmiques causades per aquestes tempestes severes s’han incrementat un 7% els últims 30 anys. El 2023 va ser nefast: es va registrar un increment d’aquests episodis del 90% en comparació amb la mitjana dels últims cinc anys i es va duplicar la xifra dels deu anys previs. Si es continua així, els danys econòmics per esdeveniments catastròfics poden duplicarse en una dècada, asseguraven al Swiss Re Institute. Segons comentava en un informe la reasseguradora Munich Re, el 2023 “les tempestes a Europa i els Estats Units van ser les més destructives de la història”.

Aquesta conjuntura ve de lluny. Si es mira una mica enrere, les pèrdues assegurades causades per catàstrofes naturals han crescut un 5,9% anual des del 1994, quan en comparació el PIB mundial va créixer un 2,7%, de manera que en trenta anys el pes relatiu dels danys acumulats davant la riquesa creada s’ha més que duplicat. “Hem passat d’avaluar com a riscos primer la falta d’acció contra el clima, després la falta de capacitat d’adaptació i ara ja s’alerta sobre canvis que són crítics”, comenta José María Carulla, director general de Marsh Risk Advisory i portaveu per a Espanya del

Global Risk Report del Fòrum Econòmic de Davos.

La factura per a les assegurances augmenta, perquè si als anys vuitanta només una quarta part dels danys dels desastres naturals estava assegurada, ara aquest percentatge ha augmentat a prop del 40%: hi ha més pòlisses per assumir. Tot i això, cal posar les xifres en context: més de la meitat dels danys causats per la natura al món continuen fora de cobertura.

Als països emergents, molt subjectes a aquests fenòmens, només el 7% està protegit. On hi ha més danys sovint també es cobra menys indemnització. Com a país, els més vulnerables econòmicament són els Estats Units, amb uns danys estimats de 97.000 milions de dòlars (0,4% del seu PIB). Però en termes relatius el més perjudicat és les Filipines (12.000 milions, que representen el 3% de la seva riquesa), segons Swiss Re Institute.

Les ingents pèrdues econòmiques no només són conseqüència del planeta embogit, sinó el reflex d’un desenvolupament urbà poc controlat i desigual. D’una banda, hi ha immobles construïts amb

és la suma dels danys assegurats que es va marcar el 2023, segons Swiss Re Institute, un dels més alts de la història