Hipoteques i tercera edat, bona combinació?

En edats avançades també es recorre al mercat hipotecari per donar un cop de mà als fills o reformar la casa

El mercat hipotecari té la seva quota sènior. Acostar-se a la jubilació o ser pensionista no impedeix que hi hagi casos en què es recorri a un préstec lligat a l’habitatge. Des de donar un cop de mà als fills a comprar una segona residència, els experts fan una crida a valorar-ne la idoneïtat, costos i alternatives.

“No se’n solen demanar gaires, la gent gran sol ser molt assenyada amb l’endeutament”, planteja Ricardo Gulias, conseller delegat d’RN Tu Solución Hipotecaria. Sense necessitat no s’hi aventuren: són pocs, però n’hi ha. Té recent el cas d’un client de 69 anys, acabat de divorciar, que en vista que no li llogarien un habitatge va demanar una hipoteca per a compra. Més comú és el supòsit de la gent gran que hipotequen el seu habitatge per ajudar en la compra de la casa dels seus fills quan no tenen estalvis. “Això s’ha fet molt”, assenyala. Es posa la casa de garantia i es pot donar als fills el que s’aconsegueixi.

En qualsevol cas, l’entitat sempre té l’última paraula. Fa un estudi del client habitual i hi aplica un límit d’anys: la fórmula que es fa servir és sumar l’edat del client i els anys de la hipoteca. Junts no poden superar els 75 anys, tot i que alguna entitat estira fins als 80. Així doncs, si algú de 65 anys demanés una hipoteca, a tot estirar l’hi donarien a 10 o 15 anys. Un termini més curt implica quotes més elevades. Lògicament, com menys anys més possibilitat de concessió.

Tot i que les condicions poden ser les mateixes que en altres edats, “la cosa sí que canvia en els productes vinculats”, adverteix Rafa Moral, analista del servei hipotecari Hipoo. Principalment es pot exigir la contractació d’una assegurança de vida per millorar la hipoteca. “Cal valorar si es pot pagar (la prima sol ser alta en aquestes edats). I si directament s’ha de contractar o no: pot ser que no compensi, potser surt més rendible contractar el préstec sense la vinculació i assumir un increment del tipus, i optar per una assegurança de vida del mercat, que sol ser més barata”, explica.

Hipotecar-se per a una segona residència és una altra pràctica. Aquí el consell és no fer-ho si no s’ha cobert ja la hipoteca de l’habitatge habitual. “Si s’ha pagat durant dècades pot ser un punt a favor”, diu José Manuel Fernández, subdirector general d’Unió de Crèdits

Immobiliaris (UCI). “El finançament en segona residència sol arribar al 70%, de manera que caldrà aportar el 30% més un 10% per a despeses”. Més capital d’entrada...

Un altre motiu és la reforma de l’habitatge. “Amb l’envelliment hi ha salts abruptes en la salut. El millor és actuar preventivament, amb un canvi de la banyera per un plat de dutxa, posant passamans als passadissos, llums nocturns...”, exposa Benigno Lacort, expert en economia sènior i professor de la Universitat Europea. Això cal pagar-ho. Si la despesa és elevada, “val més demanar una hipoteca per terminis i tipus. És un 66% més barata que un préstec al consum”, compara Gulias. Avui es pot passar d’un 9% a un 3,3%, detalla.

Arribar a la jubilació i que encara quedin quotes per pagar és una situació més repetida. Convé liquidar com més aviat millor la hipoteca? Amb ingressos estables, “no cal estressar-se pels interessos que et puguis estalviar. Si t’endeutes amb 65 o més sí que pot ser convenient treure’s de sobre com més aviat millor el deute”, comenta Gulias. A més, es presenten les penalitzacions que pot tenir la hipoteca per cancel·lar de manera anticipada. La màxima és que l’endeutament sigui contingut, que no es passi del 35% de la pensió de la unitat familiar, com una parella de jubilats.

Al marge del tradicional, si es necessita liquiditat en edats avançades el mercat ofereix altres solucions. Els últims anys creix la hipoteca inversa i la nua propietat, que ofereixen liquiditat amb el patrimoni, si bé també són residuals. “Són poc conegudes, perquè la gent en desconfia. S’han desenvolupat menys que en altres països, però tenen avantatges fiscals”, contraposa Lacort. El que sí que cal valorar és que el pagament, que sol ser mensual, no passa del 60% del valor taxat de l’habitatge i que el deute acaba anant a parar als hereus. Lacort les veu més apropiades que la hipoteca comuna.