“La IA dispara la demanda de dades al núvol”

En plena pandèmia, Albert Triola (Barcelona, 1963) va assumir el càrrec de director general d’Oracle España, una de les grans tecnològiques dels Estats Units i la 13a en més capitalització borsària del món. Aquest enginyer de telecomunicacions, graduat a la UPC, ha agafat les regnes d’una empresa clau a l’engranatge tecnològic que gestiona quantitats ingents de dades al núvol.

L’acció d’Oracle va arribar a un màxim històric a final de març i ha reduït un 11% des d’aleshores. En quin moment es troba ara el negoci? En un moment molt dolç. La IA dispara la demanda de la gestió de dades al núvol. Som darrere la interfície d’IA de Microsoft i també tenim com a client Nvidia. Actualment, gestionem contractes per un valor de 80.000 milions de dòlars. I la facturació de l’últim exercici fiscal, que tanquem al maig, va ser de 50.000 milions, un 22% més que a l’exercici anterior. La demanda està creixent molt.

Quina és la seva aposta per la IA? D’última generació. Desenvolupem IA pròpia i també integrem la de tercers. Al gener, vam llançar el servei OCI Generative AI, que reuneix grans models de llenguatge de Cohere i Meta per abordar necessitats empresarials en cent idiomes.

A Espanya, qui són els seus clients? Oracle va néixer el 1977 i va aterrar a Espanya a finals dels anys noranta. Va començar treballant per a autoritats i grans corporacions i ara ha crescut tant que arriba a qualsevol empresa.

En podria posar algun exemple? CaixaBank, Banc Sabadell, cadenes hoteleres, clubs de futbol i pimes. El 80% de les administracions públiques fan servir la nostra tecnologia, i també la majoria d’empreses de l’Ibex 35.

Vostè és el primer directiu de Catalunya que assumeix la direcció general d’Oracle España. Quin és el repte més gran del seu mandat?

La veritat és que he tingut molta sort des que hi vaig aterrar el 2020. La demanda ha crescut i he viscut el boom de la intel·ligència artificial i, especialment, el de la gestió de dades al núvol.

En quin sentit?

Durant molts anys, Oracle Espadors, ña es dedicava únicament a la gestió de dades i deixava en mans dels seus clients la infraestructura que les emmagatzema. A l’exercici del 2023, vam decidir canviar el model i oferir als nostres clients la possibilitat d’emmagatzemar les dades al núvol.

On és la infraestructura que emmagatzema aquestes dades?

L’any passat, vam arribar a un acord amb Telefónica per instal·lar un centre de dades a Madrid. Aquesta infraestructura, juntament amb una altra regió cloud ubicada a Alemanya, emmagatzemarà dades sensibles de clients que tenim a tot Europa.

Quina mena de dades?

De les entitats que operen en sectors hiperregulats, com ara la banca, la salut o el sector públic. L’objectiu és oferir el màxim control i seguretat que sigui possible.

La iniciativa es diu Núvol Sobirà i compleix amb la normativa de la Unió Europea, que exigeix que la gestió d’aquestes dades sensibles es trobi en territori europeu. A més, ocupem enginyers de la Unió Europea.

A més d’aquest centre de dades a Madrid, Oracle també va anunciar l’any passat l’obertura d’un centre digital especialitzat en tecnologies de la salut a Barcelona.

Sí. Aquesta obertura respon a l’estratègia de reforçar la nostra presència en sanitat després de l’adquisició el 2022 de Cerner, una empresa que subministra sistemes tecnològics als hospitals. Al centre de Barcelona volem donar suport tecnològic les 24 hores del dia als nostres clients a tot Europa.

Oracle ha obert a Barcelona un ‘hub’ digital de salut i també hi té un altre ‘hub’ d’R+D per a petites empreses

La companyia treballa per al 80% de les administracions públiques, grans grups i pimes

Albert Triola

Director general d’Oracle España

El grup tecnològic dels Estats Units aposta per Espanya amb un centre de dades per al núvol i diversos ‘hubs’ digitals i comercials

Quanta gent hi treballa?

Vam arrencar amb 60 treballa

però la intenció és incrementar significativament aquesta xifra.

Per què ha triat Barcelona?

Per la seva capacitat d’atreure talent i pel seu ecosistema de salut i de tecnologies. A més a més, ja hi tenim un altre hub d’innovació, situat a la torre Glòries, amb més de 400 treballadors, entre els quals hi ha enginyers.

A què es dedica aquest centre? Desenvolupa NetSuite, el software de gestió empresarial especialitzat en les necessitats de les pimes. Des de Barcelona, aquesta tecnologia es distribueix per més de 35.000 clients a tot el món. A la ciutat també hi tenim un petit equip comercial. Catalunya és un mercat important dins d’Espanya, on col·laborem estretament amb la Generalitat, la UPF i altres empreses.

Oracle també ha obert un centre a Màlaga, una ciutat que els últims anys ha accelerat la seva aposta pel sector digital.

Sí, en aquesta ciutat andalusa hi hem ubicat una oficina comercial de prevenda i d’atenció al client que dona servei a Europa, l’Àfrica i l’Orient Mitjà. Ocupem treballadors de moltes nacionalitats diferents, atrets per la qualitat de vida.

En quines altres ciutats té presència? A Madrid tenim la seu central i el centre de dades; a Barcelona, les tres oficines ja esmentades, i a Sevilla, València i Bilbao, operem a través de petites oficines comercials per ser a prop dels clients. En total, ocupem 1.900 persones al país.

Oracle ha protagonitzat acomiadaments els últims anys? Moltes empreses tecnològiques han hagut de retallar plantilla de manera massiva perquè durant la pandèmia van sobrevalorar la seva capacitat de creixement.

En el nostre cas no hem aplicat expedients de regulació d’ocupació (ERO) a Espanya, però sí que hem ajustat, de manera puntual, equips que han deixat de ser estratègics o que havíem sobredimensionat. Res fora de l’habitual en una empresa de les nostres magnituds.

Quina facturació té Oracle a Espanya?

Com que és una empresa que cotitza a la borsa, no podem compartir aquesta dada. El mercat espanyol pesa l’equivalent a Espanya en l’economia global. És un mercat en creixement.

La intel·ligència artificial impulsa el negoci, però tenen previst créixer també a partir d’adquisicions a Espanya?

No hem comprat mai empreses espanyoles, tot i que podríem estar-hi oberts. Tot i això, les adquisicions que fem són de grans tecnològiques globals. Així és com hem crescut des de la dècada dels anys setanta fins al dia d’avui.