La Vanguardia (Català) - Diners
Un any després, Bogas es reafirma al capdavant d’Endesa
Una combinació de coneixement del negoci i de bones relacions polítiques el mantenen al comandament
Fa poc més d’un any la figura del conseller delegat d’Endesa, José Bogas, va acaparar uns incòmodes focus d’actualitat. El canvi en la direcció d’Enel, l’elèctrica italiana propietat del 70,1% de l’elèctrica espanyola, el va situar en un foc creuat de poder, malgrat que el seu càrrec havia estat confirmat fins al 2026. Es va especular amb el possible canvi, però ara, un any després, ha aconseguit reafirmar-se en el càrrec.
El 2022 Giorgia Meloni es va col·locar al capdavant del Govern d’Itàlia i la remodelació a les cúpules de les grans empreses públiques del país no es va fer esperar. En el cas de l’elèctrica Enel, l’apos12%, ta va ser un home pròxim a Matteo Salvini, el seu soci de Govern. Va escollir Flavio Cattaneo com a conseller delegat, acompanyat de Paolo Scaroni com a president. Tots dos havien estat consellers d’Enel. “El coneixement del sector i de la companyia eren clau. Itàlia, com la resta d’Europa, tenia una preocupació estratègica, apuntalar el subministrament energètic”, assenyalen fonts coneixedores del món empresarial italià.
Europa tenia davant la crisi més gran energètica de la seva història moderna i saber manejar-la era clau. José Bogas ho havia fet amb èxit. Els beneficis d’Endesa el 2020 havien pujat un 36%, fins als 2.132 milions. El 2021, un altre fins a 1.902 milions, i un històric 77% el 2022, fins als 2.541 milions, impulsats per l’escalada dels preus del gas.
Però Bogas era identificat com la mà dreta de Francesco Starace, el conseller delegat sortint, i com a defensor de l’estratègia de descarbonització d’Endesa. La nova cúpula d’Enel, alineada amb el Govern de Meloni, apostava pel gas en aquell context geopolític. Aquesta posició deixava aparentment feble Bogas en el nou enfocament d’Enel. Una debilitat que va saltar “interessadament” a la premsa espanyola, segons expliquen fonts del sector, i les especulacions sobre la sortida de Bogas es van estendre ràpidament. Enel no va trigar a desmentir-ho. “Els italians són uns estrategs. Per a ells, Enel és part de l’Estat, i els estats, sobretot l’italià, donen molta importància a les relacions internacionals. En aquell context, Bogas era, i és, un actiu de què no interessava prescindir. Suposava assumir un risc innecessari”, asseguren les fonts pròximes al món empresarial italià.
Entre els actius de l’enginyer industrial madrileny de 69 anys hi ha l’ampli coneixement de la companyia, ja que feia 42 anys que treballava a Endesa i una dècada com a conseller delegat. Mantenir Bogas a Espanya significava assegurar-se l’estabilitat d’una filial estratègica per a Enel. “Ningú no és imprescindible. Però trobar un substitut amb el control del negoci que té Bogas i en un moment tan delicat per al sector energètic com el que hi havia fa un any no era una tasca fàcil”, comenten els que van conèixer la posició italiana en aquell moment.
Els beneficis d’Endesa suposen