Clarobscurs en com es percep la innovació

El baròmetre de confiança d’Edelman del 2024, tota una capsa de sorpreses

Les virtuts intrínseques de la innovació són reconeixibles. No així la seva atribució marquetiniana a iniciatives, projectes i empreses qualificades d’innovadores. A la percepció li correspon arbitrar, o pot ser un bon indicador. L’agència de comunicació Edelman ha inclòs la innovació al baròmetre de confiança del 2024 i ha arribat a la conclusió que l’índex a Espanya ha pujat dos punts en dotze mesos, però encara es manté en el 46%, igual que als EUA i un punt menys que a Alemanya. És a dir, que la balança s’inclina per poc cap al costat de la desconfiança.

Com a premissa general, el baròmetre anual d’Edelman considera que la clau d’acceptació de qualsevol fenomen o institució és la confiança, criteri que forma tàndem amb la qualitat de la seva gestió. Quan va presentar l’edició 2024, la codirectora general d’Edelman a Espanya, Lucía Carballeda, va dir que les empreses són la institució que més confiança desperten, per sobre de governants i periodistes.

A la radiografia global, potser sorprèn que la Xina encapçali un any més el rànquing, malgrat baixar quatre punts el percentatge (de 83 a 79). A la cua –i això sorprèn menys després del Brexit– hi apareix el Regne Unit, amb un 39% de confiança. Si s’analitzen els sectors per la confiança en la seva capacitat innovadora, el més citat és la salut, amb un 69%. Al tram de la desconfiança hi destaquen dos clàssics: la banca i les xarxes socials. Tot i això, no s’ha de confondre la confiança que mereix un sector amb la confiança en les seves innovacions. Passa amb les tecnologies: el soroll mediàtic entorn de la intel·ligència artificial podria ser contraproduent i provoca més dubtes que entusiasmes, segons el baròmetre 2024 (amb respostes del 2023).

En aquest, com en altres camps, la

24a edició del baròmetre intenta identificar quins estaments gaudeixen de més confiança: si les empreses o els governs.

En el capítol de la innovació, s’espera més de les primeres (55%) que dels segons (37%), mentre que els mitjans de comunicació no surten ben parats, en penúltima posició (38%).

Ajustant el focus, a les empreses, els consellers delegats són la figura que més desconfiança provoca; només els líders polítics obtenen més mals resultats. Una cosa curiosa és que, genèricament, l’escala directiva més alta només mereix una confiança del 39%, però qui ocupa aquesta posició a l’empresa de l’enquestat (el “meu CEO” en la terminologia de l’estudi) puja fins al 59%.

És fàcil explicar per què els científics reben una puntuació alta: 84%. El 51% dels entrevistats consideren que la ciència està molt polititzada i arriba fins al 61% la proporció dels qui pensen que hi ha massa influència política en el procedir de la comunitat científica. El 43% dels enquestats als 26 països opinen que la innovació està mal gestionada, davant un 22% que pensen el contrari. Aquesta percepció

Espanya puja dos punts, fins al 46%, al nivell dels EUA i un punt menys que Alemanya

global mitjana coincideix que la innovació evoluciona vertiginosament, cosa que només menys d’una tercera part valora positivament. En vista del còctel de respostes, Edelman conclou que la col·laboració publicoprivada és essencial per a la meitat dels entrevistats, fet que és un canvi substancial respecte al 2015, quan només opinava així un 28%.